DINO RATSO
It's Hard to Be a Saint in the City @ Macondo Bar, Barcelona
November 18th, 2011
"Barcelona había sido una ciudad bonita, había tenido un puerto decadente, putas, bohemia, travestis, cafés, una revolución, bombas, otra revolución, más travestis, un montón de cines de una sola sala, y unas Olimpiadas. Y después de las Olimpiadas, ¿qué? Después de las Olimpiadas, nada. Se había metido a escaparate". (Laura Fernández)
El text reproduït està extret del llibre "Wendolin Kramer" (2011), de Laura Fernández. I malgrat no representar la tònica general ni la temàtica de l'obra en qüestió, sí que expressa el que molts pensem sobre una Barcelona que cada dia s'assembla menys a una ciutat i més a un parc temàtic. Dic tot això perquè l'home de la foto representa l'altra Barcelona. La de les putes, els travestis, les revolucions i el port decadent.La Barcelona de la gent. La
ciutat. Dino Ratso és una antiheroi de barri que connecta artísticament amb tot
allò, malgrat mantenir-se en un anonimat forçat a la Barcelona del disseny de
cartró-pedra, la correcció política i la Botiga Més Gran del Món. Ell no fa música per a
passarel·les de plàstic ni per a ments pretesament modernes amb posat
pseudointel·lectual, sinó cançons amb lletres àcides i farcides d'un enginyós i
personal sentit de l'humor, amb títols tan directes com "Hay que matar a
un cantautor", "Mi novia era nazi", "El amor es una puta
mierda" o "Hasta los huevos de vivir en pareja". I, a diferència
de molts, es passa més hores tocant la guitarra que visitant l'estilista. Com
era d'esperar, el seu pas pel minifestival de Johnny Rock'n'Roll al Macondo no
va decebre.
http://dinoratso.blogspot.com
Audio: "Angustias, angustias" - Dino Ratso
It's Hard to Be a Saint in the City @ Macondo Bar, Barcelona
November 18th, 2011
"Barcelona había sido una ciudad bonita, había tenido un puerto decadente, putas, bohemia, travestis, cafés, una revolución, bombas, otra revolución, más travestis, un montón de cines de una sola sala, y unas Olimpiadas. Y después de las Olimpiadas, ¿qué? Después de las Olimpiadas, nada. Se había metido a escaparate". (Laura Fernández)
El text reproduït està extret del llibre "Wendolin Kramer" (2011), de Laura Fernández. I malgrat no representar la tònica general ni la temàtica de l'obra en qüestió, sí que expressa el que molts pensem sobre una Barcelona que cada dia s'assembla menys a una ciutat i més a un parc temàtic. Dic tot això perquè l'home de la foto representa l'altra Barcelona. La de les putes, els travestis, les revolucions i el port decadent.
http://dinoratso.blogspot.com
Audio: "Angustias, angustias" - Dino Ratso
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada