Cementerio de La Recoleta , Buenos Aires.
Agosto 2011.
Hi ha gent a qui li incomoden els cementiris, i tot allò que tingui a veure amb la mort. Està bé, no ho comparteixo però ho respecto. A mi m'incomoden altres coses. Com per exemple aquesta negació de la mort que es fa cada dia més present a la nostra societat. El fet que la gent mori en hospitals, envoltada de tubs i en circumstàncies sovint degradants, després d'haver allargat en excés una agonia innecessària. El fet d'edificar els cementiris a les afores de les ciutats, com si els volguéssim amagar per negar allò que és inevitable. El culte a una (falsa) joventut eterna que, lluny de fer-nos invulnerables davant la mort només ens fa encara més vulnerables davant la pròpia vida.
Jim Morrison va dir una vegada que la mort és part de la vida i que ell volia experimentar-la plenament. Una actitud valenta que òbviament no tothom voldrà ni podrà mantenir -ni falta que fa, per descomptat-. Però entre l'exhaltació de la mort com a experiència total i la negació d'una etapa tan vital com el naixement, hi ha d'haver un punt intermig. I el dia que em toqui, si ha de ser estirat en un llit, m'agradaria que fós a casa meva i sense tubs violant la meva integritat física. Amb dignitat i sense tabús. A la fotografia, un mausoleu del cementiri deLa
Recoleta. No em diguin que no és preciós.
Audio: "Perfidia" - Xavier Cugat
Hi ha gent a qui li incomoden els cementiris, i tot allò que tingui a veure amb la mort. Està bé, no ho comparteixo però ho respecto. A mi m'incomoden altres coses. Com per exemple aquesta negació de la mort que es fa cada dia més present a la nostra societat. El fet que la gent mori en hospitals, envoltada de tubs i en circumstàncies sovint degradants, després d'haver allargat en excés una agonia innecessària. El fet d'edificar els cementiris a les afores de les ciutats, com si els volguéssim amagar per negar allò que és inevitable. El culte a una (falsa) joventut eterna que, lluny de fer-nos invulnerables davant la mort només ens fa encara més vulnerables davant la pròpia vida.
Jim Morrison va dir una vegada que la mort és part de la vida i que ell volia experimentar-la plenament. Una actitud valenta que òbviament no tothom voldrà ni podrà mantenir -ni falta que fa, per descomptat-. Però entre l'exhaltació de la mort com a experiència total i la negació d'una etapa tan vital com el naixement, hi ha d'haver un punt intermig. I el dia que em toqui, si ha de ser estirat en un llit, m'agradaria que fós a casa meva i sense tubs violant la meva integritat física. Amb dignitat i sense tabús. A la fotografia, un mausoleu del cementiri de
Audio: "Perfidia" - Xavier Cugat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada