REVEREND DEADEYE AND HIS NO MAN GOSPEL BAND
"Some people like to get drunk on whiskey / Some people like to get drunk on beer / Some people like to smoke marihuana / Some people like to snort cocaine / Well I like to get drunk on Jesus". Per si no ha quedat prou clar, aquest home s'ha pres seriosament la seva vocació de reverend. Ho va ser el seu avi, ho va ser el seu pare -amb qui de petit va pregonar la paraula divina per les reserves dels Navajos- i ara ho és ell, Reverend Deadeye. Però, això sí, ho fa a la seva manera. El seu gospel només beu de les esglésies en títols "Chased on Satan", "Jesus on the Mainline" o la pròpia "Drunk on Jesus", totes incloses al seu darrer treball, "The Trials & Tribulations of Reverend Deadeye" (2010, Hazlewood). Perquè la base musical que sosté les seves cançons és blues pantanós i macarra que bé podria servir com a banda sonora per a històries d'assassinats, borratxos, perdedors o sexe pujat de to. Però on molts predicadors veurien la música del diable, el de Denver ha vist un mitjà per a difondre una fe que sembla capaç de moure muntanyes. I és que a sobre s'ho fa tot sol, cantant i tocant a la vegada la guitarra i una mínima bateria -d'aquí el nom de No Man Gospel Band-. Definitivament, si per aquí hi hagués personatges com aquest, fins i tot jo aniria a missa cada diumenge. Let's get drunk on Jesus!
http://www.myspace.com/reverenddeadeye
Audio: "Drunk on Jesus" - Reverend Deadeye and His No Man Gospel Band
"Some people like to get drunk on whiskey / Some people like to get drunk on beer / Some people like to smoke marihuana / Some people like to snort cocaine / Well I like to get drunk on Jesus". Per si no ha quedat prou clar, aquest home s'ha pres seriosament la seva vocació de reverend. Ho va ser el seu avi, ho va ser el seu pare -amb qui de petit va pregonar la paraula divina per les reserves dels Navajos- i ara ho és ell, Reverend Deadeye. Però, això sí, ho fa a la seva manera. El seu gospel només beu de les esglésies en títols "Chased on Satan", "Jesus on the Mainline" o la pròpia "Drunk on Jesus", totes incloses al seu darrer treball, "The Trials & Tribulations of Reverend Deadeye" (2010, Hazlewood). Perquè la base musical que sosté les seves cançons és blues pantanós i macarra que bé podria servir com a banda sonora per a històries d'assassinats, borratxos, perdedors o sexe pujat de to. Però on molts predicadors veurien la música del diable, el de Denver ha vist un mitjà per a difondre una fe que sembla capaç de moure muntanyes. I és que a sobre s'ho fa tot sol, cantant i tocant a la vegada la guitarra i una mínima bateria -d'aquí el nom de No Man Gospel Band-. Definitivament, si per aquí hi hagués personatges com aquest, fins i tot jo aniria a missa cada diumenge. Let's get drunk on Jesus!
http://www.myspace.com/reverenddeadeye
Audio: "Drunk on Jesus" - Reverend Deadeye and His No Man Gospel Band
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada