Berlin, Dezember 2011
El pont de Warschauer Strasse. Els trens que van i vénen per unes vies que evoquen òxid. Les cúpules d’Ostbanhof i el Fernsehturm dominant l’skyline d’una ciutat que, en canvi, mai s’oxida. Sempre que vaig a Berlin sento la necessitat de passar per aquest pont i parar-me uns instants a contemplar el paisatge. Un mirall del pas del temps. I un magatzem de retalls de vides passades. Punks en estat etílic demanant-me tabac i buscavides que em prenen per americà. Curses a contrarrellotge en direcció a Kreuzberg per debutar al Madame Claude, o cap a Friedrichshain per tocar a Le Petit Laboratoire. La recerca infructuosa d’una botiga de discos que no acabaria trobant fins al cap d’un any i dos mesos. Salvatges nits etíliques a ritme de jazz, soul i rocksteady. Peter Piek enganxant una de les seves mítiques enganxines en una paperera taronja. Currywursts i croissants de mantega compartits amb abelles i vespes que volen com projectils. I exèrcits de noies elegants en bicicleta que avancen gairebé en formació. Això últim és una constant. I, per sobre de tot, la constatació que de vegades no deu ser pas mal ofici el de seient.
Audio: "My Way" - Nina Hagen
El pont de Warschauer Strasse. Els trens que van i vénen per unes vies que evoquen òxid. Les cúpules d’Ostbanhof i el Fernsehturm dominant l’skyline d’una ciutat que, en canvi, mai s’oxida. Sempre que vaig a Berlin sento la necessitat de passar per aquest pont i parar-me uns instants a contemplar el paisatge. Un mirall del pas del temps. I un magatzem de retalls de vides passades. Punks en estat etílic demanant-me tabac i buscavides que em prenen per americà. Curses a contrarrellotge en direcció a Kreuzberg per debutar al Madame Claude, o cap a Friedrichshain per tocar a Le Petit Laboratoire. La recerca infructuosa d’una botiga de discos que no acabaria trobant fins al cap d’un any i dos mesos. Salvatges nits etíliques a ritme de jazz, soul i rocksteady. Peter Piek enganxant una de les seves mítiques enganxines en una paperera taronja. Currywursts i croissants de mantega compartits amb abelles i vespes que volen com projectils. I exèrcits de noies elegants en bicicleta que avancen gairebé en formació. Això últim és una constant. I, per sobre de tot, la constatació que de vegades no deu ser pas mal ofici el de seient.
Audio: "My Way" - Nina Hagen
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada