dissabte, 12 de març de 2016

El rock'n'roll com a professió

Jesse Malin amb Don DiLego (dreta).
JESSE MALIN + DON DILEGO + TRAPPER SCHOEPP
Stash R'n'R Club @ Apolo 2, Barcelona
11 de març de 2016

Tornava Jesse Malin a Barcelona i ho feia amb dos discos nous sota el braç, "New York Before the War" i "Outsiders", editats l'any passat de forma gairebé simultània. I amb una banda d'acompanyament on destacava la presència del seu ja inseparable Don DiLego (baix), augmentada puntualment amb una secció de metalls al més pur estil de New Orleans. Va actuar davant una cinquantena escassa de persones -"Esto es Barcelona, ¡Barcelona Blues!", que cantaven Brighton 64-, però ho va fer amb el nervi, la convicció i l'entrega de qui actua en un estadi ple fins a la bandera. Centrant el repertori en els dos discos que venia a presentar, fent diana cada vegada que acudia a un fons d'armari encara calent -de "Mona Lisa" a "All the Way from Moscow" passant per "Hotel Columbia", "Wendy", "Almost Grown" o "Downliner"- i versionant al seu aire originals dels Pogues ("If I Should Fall from Grace with God"), Lords Of The New Church ("Russian Roulette") i The Clash ("Rudy Can't Fail"). I suant la cansalada de valent, és clar, que ja se sap que per a tipus com Malin el rock'n'roll no és tan sols una forma de vida sinó també una professió que es dignifica dia a dia, nit rere nit i d'escenari en escenari. Amén.

Abans havia escalfat l'ambient el citat DiLego al capdavant d'una banda de bar de les que ja gairebé no es fan. Inici stonià amb "Dead Flowers" i repàs llampec a un cançoner propi que beu de Byrds, Jayhawks i Tom Petty. També en les coordenades del so Americana es belluga Trapper Schoepp, que prèviament havia trencat el gel en solitari quan a la sala tan sols hi havia sis persones -comptant un servidor, que va arribar a mig concert-. Lluny d'espantar-se, va agafar el toro per les banyes i va oferir un recital digne d'emmarcar. Per a la final "Freight Train" va comptar amb DiLego i companyia com a suport i es va situar entre el respectable -en aquell moment ja hi havia més gent damunt l'escenari que a la pista- per a enfilar un clímax dels que desperten simpaties i denoten ofici.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada