 |
| Adrià Puntí - Foto L&H. |
El millor homenatge és aquell que no espera cap moment oportú sinó que es produeix de forma espontània i gairebé perquè sí. El passat mes de febrer Enderrock va distribuir en exclusiva l'ep
"... i un cop de Bow-í" (2016), on
Adrià Puntí es fa seves dues peces de
David Bowie. Els temes en qüestió han vist la llum per iniciativa de la pròpia revista arran de la mort del Duc Blanc, però Puntí els havia gravat temps enrere, de forma casolana i sense cap més intenció que recrear-se amb un dels cançoners que més l'han marcat -de fet, va enregistrar més peces de Bowie que ara per ara no preveu editar-. I sonen exactament a això, a homenatge fet perquè sí. A un dels astres més singulars del firmament musical català reconeixent i celebrant al seu aire la influència d'un dels artistes més grans que han trepitjat aquest món durant els darrers cent anys. A recreacions imperfectes, respectuoses amb les preses originals i fruit única i exclusivament del moment en què es van dur a terme -recordin que les gravacions es van fer sense ànim de ser publicades-. Obre el plàstic un
"Rock'n'Roll Suicide" que gairebé podria encaixar al
"Nebraska" (1982) d'
Springsteen. Guitarra seca, apunts d'harmònica i la veu del gironí trencant-se per moments. És en aquestes mateixes coordenades on arrenca un
"Heroes" crepuscular amb el piano com a espina dorsal. Completen el compacte dos originals procedents del darrer disc de Puntí,
"Enclusa i un cop de mall" (2015).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada