CARLES FLAVIÀ
(1945-2016)
És difícil definir a Carles Flavià. Perquè, sense acabar-se d'encasellar enlloc, feia gairebé de tot i tot allò que feia ho feia bé. Actor, monologuista, empresari de la nit -ell va ser l'impulsor de la sala Nitsa!-, mànager d'artistes i fins i tot sacerdot, una vocació aquesta última que va abandonar quan va perdre la fe i a canvi va guanyar una visió del món d'allò més transversal. Carles Flavià era tantes coses i se l'ha pogut trobar a tants llocs, que probablement l'única manera de definir-lo sigui pel seu propi nom. Era Carles Flavià, i punt. Criatura de la nit, espectacle personificat i testimoni d'excepció a la vegada que catalitzador d'alguns capítols essencials de la cultura barcelonina de la passada meitat de segle. I, deien els que el coneixien personalment, una persona propera, transparent i per damunt de tot molt gran. Sisa, l'Orquestra Plateria, Gato Pérez i Pepe Rubianes han estat tan sols alguns dels seus companys de viatge. Sigui on sigui ara mateix, de ben segur aquests dos últims l'hauran rebut amb els braços oberts. Per a ells la festa acaba de començar. La resta vivim des d'avui en un món una mica més trist i, sobretot, avorrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada