KEITH EMERSON
(1944-2016)
Vaig descobrir Emerson, Lake & Palmer quan tenia 14 anys. Hi vaig arribar a través del meu pare i per mitjà d'un bootleg de qualitat sonora pobra però suficient per a sorprendre'm: fins aleshores encara no havia conegut cap grup de rock clàssic on les guitarres quedessin en segon terme i els teclats adquiríssin tant de protagonisme. No he estat mai un gran seguidor de la banda, però sempre m'ha atret aquell so tan seu que van arribar a obtenir. I sempre m'ha fascinat el fet que arribessin a omplir estadis i pavellons amb un discurs, si no arriscat, com a mínim allunyat de tota norma. Sovint criticats i fins i tot crucificats per punks de manual a causa dels seus excessos de virtuosisme, moltes corrents del que actualment anomenem música electrònica no s'haurien pogut desenvolupar sense la figura del seu teclista, Keith Emerson -qui prèviament havia establert amb The Nice un dels grans ponts entre la Swinging London i la música progressiva-. En pau descansi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada