Un gran any?

Aquest 2016 podria ser un gran any. Com a mínim a nivell discogràfic, que ja és molt. Encara no n'hem acomiadat el tercer mes, però el nombre de llançaments potencialment memorables que han vist la llum al llarg del present exercici ja comença a ser considerable. Eleanor Friedberger amb "New View", Emma Pollock amb "In Search of Harperfield", The Coral amb "Distance Inbetween", Animal Collective amb "Painting with" o el debut homònim de Heron Oblivion en són bons exemples. Cal afegir-hi Iggy Pop, que ha sumat esforços amb tot un Josh Homme en un àlbum (de comiat?) tan incontestable com és "Post Pop Depression", i Suede, que quan pocs s'ho esperaven han signat una de les seves obres definitives, "Night Thoughts". Amb aquest mateix títol ha debutat en llarg Carla, projecte dels vigatans Carla i Toni Serrat. Germans tots dos de Joana Serrat, que ha lliurat "Cross the Verge", un dels grans títols que han vist la llum a casa nostra juntament amb "7 Songs for an Endless Night" de Mazoni, "Sistema" de Joan Colomo o els plàstics homònims de Biscuit i The Lazy Lies. I els propers nou mesos també es presenten moguts -en qüestió de setmanes arribaran els nous treballs de PJ Harvey i The Last Shadow Puppets, sense anar més lluny-. Ara bé, quan el mes de desembre comencin a resoldre's quinieles i es materialitzin les tan esperades com debatudes llistes del millor de l'any, qualsevol dels títols citats toparà de ple amb l'obstacle més dur de tots. El fet d'haver vist la llum el mateix any en què David Bowie i el seu "Blackstar" trencaven definitivament una de les poques barreres que la música pop encara no havia aconseguit superar.