Segons la llegenda, el Manneken Pis és el nen que segles enrere va salvar Brussel·les d'un atac imminent. Una potència invasora havia col·locat càrregues explosives al voltant de la ciutat amb l'objectiu d'enfonsar-ne les muralles i així poder-la prendre. Però l'infant en qüestió ho va impedir tot orinant sobre les metxes enceses i evitant així l'explosió i la conseqüent massacre. Per això se li va dedicar el que actualment és un dels monuments més emblemàtics de la capital belga. Els europeus som així. De les llegendes i les tradicions, a més d'alimentar el nostre patrimoni cultural i el nostre folklore, en fem broma. És clar que hi ha qui no sap entendre i fins i tot qui no vol tolerar que siguem com som ni que visquem com vivim sense fer mal a ningú. Aquests últims han tornat avui a deixar empremta al cor d'Europa. Però la seva empremta serà esborrada tan bon punt l'aeroport i el metro de Brussel·les reobrin portes i tornin a funcionar. Ells seguiran resant, matant i provant de fer por perquè no saben fer res més. Però nosaltres seguirem gaudint la vida, ballant rock'n'roll, llegint premsa satírica, sortint a sopar, assistint als esdeveniments esportius, agafant avions i metros, emborratxant-nos, posant-nos calents i fornicant tant com els nostres cossos aguantin mentre ells van a trobar el seu profeta qui sap on. I d'aquesta manera seguirà el Manneken Pis apagant metxes i orinant a la salut de tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada