The Excitements, les coses ben fetes

Davis, Fever!, Segura, Bosser i Gual als estudis d'scannerFM - Foto Txell.

Hi va haver un temps en què les coses es feien així. Quan un grup musical treia disc, es trobava amb la premsa i presentava les seves noves cançons una per una. D'aquesta manera, els periodistes escoltaven el repertori de mans dels seus autors i a la vegada els podien realitzar sobre la marxa les preguntes pertinents. Després van arribar internet, la immediatesa i la possibilitat d'enviar àlbums sencers en formats comprimits, en qüestió de segons i a tants destinataris com calgués des de la comoditat d'un clic. La qual cosa ha acabat agilitzant i facilitant les tasques promocionals, d'això no n'hi ha cap dubte, però en certa manera també les ha deixat orfes de romanticisme.

Potser la clau sigui precisament que The Excitements són uns romàntics en el millor dels sentits. Que els agrada fer les coses ben fetes i a la seva manera diguin el que diguin els dictats de cada moment -porten un lustre actuant d'aquesta manera i no els ha anat gens malament: el seu directe ja s'ha pogut escoltar en quinze països diferents-. Sigui com sigui, tres components de la banda barcelonina -Adrià Gual, Daniel Segura i Koko-Jean Davis, acompanyats d'Enric Bosser de Penniman Records- van atendre els mitjans en el marc d'un DiscoForum celebrat als estudis d'scannerFM i auspiciat per Eneida Fever!. El motiu, ni més ni menys que la presentació del seu tercer treball, "Breaking the Rule" (2016, Penniman Records). Un nou encert en una discografia en constant ascens i sobretot una nova mostra que, efectivament, The Excitements van a la seva i que això seu no és carn de cap revival sinó fruit d'una vocació genuïna.

Les seves cançons oscil·len entre el rhythm & blues de la segona meitat dels anys 50 i el soul de la dècada posterior, saltant al seu aire d'una banda a l'altra de la frontera sense immutar-se i sobretot sense que l'oient deixi de ballar un sol instant. Comparin, per exemple, "Mojo Train" amb "Wild Dog" i s'adonaran de com una formació es pot mantenir fidel a uns principis i a una identitat sonora sense que això limiti el seu ventall expressiu. La primera pista la va aportar el propi Bosser en el marc del DiscoForum: "Quan es parla de soul, sovint pensem en Motown i Stax, però això només és la punta de l'iceberg". I en aquest sentit, apuntava el mateix cap de Penniman Records, The Excitements han fet tot un treball d'investigació que de seguida salta a la vista, començant per les tres versions amb què han amanit "Breaking the Rule".

D'entrada hi trobem "Fire", un obscur original de Gino Parks. Una peça de Motown que no sona a Motown -poca sofisticació i molta visceralitat-, i una raresa de les que no s'assoleixen per casualitat. La tasca de recuperació no s'acaba aquí. Tot un Lonnie Mack va enregistrar al seu moment la vertigionsa "Chicken Pickin'" utilitzant la tècnica de manipular la velocitat de les cintes en la postproducció. Doncs bé, els Excitements van prescindir d'aquest recurs i presenten la peça a una velocitat superior fins i tot a l'original. Malgrat tot, l'objectiu no era competir per a guanyar cap cursa de fons sinó, una vegada més, treure la pols d'un tresor a redescobrir. I és que fins i tot a l'hora de citar un tòtem com és Chuck Berry, els barcelonins han optat per defugir tòpics i rescatar "Back to Memphis", tota una rodanxa de Southern Soul que el de Saint Louis va lliurar en ple Summer of Love i que a aquestes alçades entra molt millor que "Johnny B. Goode".

La resta del plàstic la conformen composicions pròpies que la banda ha cuinat a foc lent, amb l'assistència del propi Bosser i sota la producció del ja habitual Mike Mariconda. I això equival a trencapistes com les citades "Mojo Train" i "Wild Dog", així com a perles de la mida de "Hold on Together", "Everything Is Better Since You're Gone", "Four Loves" o el tema titular, intensitat màxima en un d'aquells mitjos temps que marquen la diferència. Peces totes elles que evoquen un període molt concret de la història de la música pop, però sense caure en cap moment en mimetismes ni reciclatges per la cara. I aquest és probablement el gran secret de The Excitements, el tret identitari que els situa per sobre de tendències i revivals, la seva capacitat de lliurar obres que brillen tant en ple 2016 com ho haurien fet cinc o sis dècades enrere. De seguida s'ha dit. La presentació oficial en directe de "Breaking the Rule" tindrà lloc l'11 de juny a la sala Apolo. No hi faltin.


Originalment publicat a B-Magazine.
DiscoForum a scannerFM.