Sense cap mena de dubte, un dels grans personatges que amaga l'underground novaiorquès. Lach va ser un dels primers a practicar el que avui s'anomena punk acústic o folk-punk, i és a ell a qui cal atribuir l'origen del terme antifolk. De fet, va ser ell qui va començar l'escena del Sidewalk Cafe que va donar a conèixer gent com els Moldy Peaches, Jeff Lewis o Regina Spektor.
Corrien principis dels anys 80 quan Lach (poca gent coneix el seu nom real) va anar als clubs de folk de Greenwich Village d'on dues dècades enrere havia sortit tot un Bob Dylan. Però, mai millor dit, els temps havien canviat, tot i que no tal i com ho hauria desitjat el jove Dylan. El Greenwich Village que es va trobar Lach era una escena profundament conservadora que, enlloc d'arriscar-se com ho havia fet durant el revival folk dels 60, repetia una vegada rere l'altra uns esquemes que, després de l'explosió punk de finals dels 70, resultaven totalment carrinclons. Vaja, que el folk fresc, urgent i renovador de Lach ja no tenia cabuda a la suposada meca del folk més bohemi, i se'l van treure de sobre amb males maneres.
Va ser d'aquesta manera com va anar a parar al Lower East Side, on va posar a la pràctica la filosofia punk del Do It Yourself i va obrir el seu propi club il·legal, The Fort. Com que l'obertura coincidia amb la celebració al Greenwich Village del Folk Festival, Lach va decidir inaugurar el local amb el seu propi festival, batejat com a Antifolk Festival. D'aquesta manera, desafiava el conservadurisme que durant anys havia fet degenerar l'escena folk i donava el tret de sortida a una nova escena que aplicaria l'ètica punk a la tradició folk, l'antifolk (tot i el que indica el seu nom, no és contrari al folk en sí, sino al conservadurisme dels dinosaures que es passegen actualment pels clubs de Bleecker Street i rodalies).
Quan The Fort va ser clausurat per la policia, Lach va mantenir-ne l'activitat en diferents escenaris del sud de Manhattan, fins que el 1993 es va instal·lar definitivament a la seva actual ubicació, el Sidewalk Cafe de l'East Village, club per on passarien, entre d'altres, Beck, Jeff Buckley, Larkin Grimm i els citats Moldy Peaches, Jeff Lewis i Regina Spektor. En ple
El propi Lach va conduir durant molts anys aquest open mic, al mateix temps que es feia càrrec de la programació del Sidewalk (que acull música en directe set nits a la setmana). Activitats que va abandonar fa tan sols un mes per centrar-se en una carrera musical que ha donat quatre discos (l'últim d'ells, "The Calm Before", editat aquest mateix any) i diverses gires amb bandes d'acompanyament on han figurat músics de la talla de Billy Ficca (Television). Gires que li han permès obtenir ressò a nivell internacional i impulsar una escena antifolk a Anglaterra. El seu relleu al capdavant del Sidewalk l'ha pres un dels principals valors de l'escena local, Ben Krieger.
Jo vaig tenir el plaer de conèixer-lo personalment l'estiu passat (i abans que m'ho pregunteu: no, no conec el seu nom real), quan em va contractar per un concert al Sidewalk. I la veritat, és un tipus encantador i de conversa fàcil, que des del primer moment es mostra d'allò més proper, i en cap moment sembla que tinguis al davant ni més ni menys que l'arquitecte de l'antifolk. La setmana que ve tornaré a tocar al Sidewalk (aquest cop, Ben Krieger m'ha fet la gestió). Espero retrobar-lo i tornar a parlar amb ell de música.
http://www.myspace.com/secretlach
Audio: "Egg" - Lach
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada