Un altre nom clau de l'escena antifolk de Nova York. Els vaig descobrir l'agost de l'any passat al Sidewalk Cafe. Jo estava assegut en una taula esperant l'inici d'algun concert i el seu únic disc, "The Search for Colonel Mustard", aleshores de recent edició, va començar a sonar pels altaveus. A la primera cançó em van cridar l'atenció. A la segona, vaig decidir anar a la taula de so a comprar-lo. I a la tercera, em vaig adonar que acabava d'adquirir un dels millors discos que escoltaria en tot el 2007. I així va ser. De fet, encara el punxo sovint.
Cheese On Bread van néixer el 2002 de la mà de Sara FitzSimmons i Dan Fishback, que aquell mateix any van envoltar-se d'altres músics i van enregistrar un E.P. de debut en un lavabo. Una formació amb aquests inicis bé es mereix l'atenció de qualsevol melòman amb un mínim de curiositat. I més si és capaç de crear un refrescant còctel de pop spectorià, jazz de carrer, indie rock de baixa fidelitat i cors à
I de la mateixa manera que els Moldy Peaches, també es troben en una mena d'standby. Després d'un llarg parèntesi, el grup va reaparèixer l'any passat per editar el citat disc i presentar-lo en directe. Després, cadascú va tornar a les seves prioritats actuals, carreres solistes com la d'un Dan Fishback a qui vaig tenir el plaer de veure en directe al propi Sidewalk sense en cap moment fer mencio a uns Cheese On Bread que ara només es deixen veure esporàdicament.
http://www.myspace.com/cheeseonbread
Audio: "Sexy Anarchist Boy" - Cheese On Bread
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada