(graffitti fotografiat en un carrer de Poble Nou)
Llegia divendres passat al diari
Vaja, que l'ordenança municipal que pretén salvar la població d'aquesta nova i temuda epidèmia (dit irònicament, és clar) anomenada soroll, aboca al tancament espais culturals com certs locals que ofereixen música en directe, però en canvi permet que les Rambles s'omplin de turistes que en molts casos vénen a fer a Barcelona allò que no poden fer als seus respectius països: consumir altes quantitats d’alcohol barat (cosa que no acostumen a fer en silenci, precisament). Això per no parlar dels partits de
La resposta del regidor a les queixes dels veïns va ser aquella que tan agrada als polítics i que en realitat no serveix de res. Un "ja farem alguna cosa" o "ja ho estudiarem", previ a agafar el cas i arxivar-lo enmig d'una muntanya de paperassa, o tirar-lo directament a la paperera. Una resposta, la del regidor, que evidencia encara més el cinisme d'un Ajuntament, suposadament progressista i d'esquerres (suposadament, perquè la realitat és una altra), que sembla haver oblidat que en aquesta "botiga més gran del món" apta només per al turisme de sol i platja, també hi viu i hi treballa gent. Gent que, com aquests veïns, se sent desplaçada.
La mateixa idea que transmetia mesos enrere un article del diari El Periódico arrel de l'amenaça de tancament que enfosqueix el futur d'un bar emblemàtic de Barcelona que precisament es troba a tocar de les Rambles, El Pastís. Un establiment centenari que durant el segle XX va posar banda sonora a
Qualsevol que hagi anat mai a El Pastís sabrà que un dels handicaps que té, és que la música sol sonar tan fluixa, que si la sala està mínimament plena, de vegades costa d'escoltar. Però més enllà d'això, el més preocupant de tot és que l'autor de la denúncia no és cap veí de la zona (aquests han conviscut amb el local sense cap mena de problema durant un segle), sinó el propietari d'un pis d'apartaments per a turistes. I és aquí on aquest Ajuntament progressista de pa sucat amb oli, en comptes de buscar una solució que permeti salvar un pilar de la cultura barcelonina dels últims 100 anys, opta per la via ràpida i fàcil: bon vent i barca nova. Recorden la resposta que el citat regidor va donar als veïns? Doncs aquí la tenen.
Perquè mentre El Pastís viu agònicament les que podrien ser les seves últimes setmanes, mentre la gent de Barcelona s'ha de resignar a veure morir un altre dels símbols d'una ciutat que ha perdut qualsevol rastre de la seva identitat, les Rambles i els seus voltants segueixen omplint-se de locals de disseny i altres establiments orientats a turistes com els de la fotografia de
Audio: "Ciutat podrida" -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada