John Waddington (1960-2023)

JOHN WADDINGTON
(1960-2023)

Amb prou feines fa dos mesos que vam perdre a Mark Stewart, vocalista i rostre més visible d'aquella entitat tan inclassificable com única en la seva espècie que va ser The Pop Group –sense ells no s'entendria allò que anomenem post-punk, però l'etiqueta se'ls va fer petita des del moment en què van avançar el mateix punk per l'esquerra i sense fer marxa enrere-. Ara hem de lamentar també la mort de qui va ser un dels membres fundadors i guitarrista del combo britànic durant tota la seva primera etapa –no va participar a la reunió de la passada dècada-, John Waddington. El seu so angular, opressiu per naturalesa però lliure per definició, ha influït diverses generacions de músics d'estils que van del post-punk –sí, novament l'etiqueta de torn- al noise o el shoegaze. Cançons com "We Are All Prostitutes" –atac ferotge i sense embuts a la societat de consum- són avui tan vigents com quatre dècades i mitja enrere.

Mark Stewart (1960-2023)

MARK STEWART
(1960-2023)

En una entrevista publicada per Rockdelux el mes de maig de 2012, Mark Stewart declarava que la seva banda de (gairebé) tota la vida, The Pop Group, tenia per objectiu "ser tan gran com Spandau Ballet (...), un antídot contra tota la porqueria existent, anar al centre de la màquina". I un cop al centre de la màquina, es proposava provocar "una explosió al cor de la mercaderia". Stewart no era cap antisistema amb sou de funcionari, sinó una ànima lliure i genuïnament rebel que havia vingut a capgirar el mateix sistema des de dins.

El Pop Group va ser una banda inclassificable per naturalesa i per vocació. Se la va posar al sac del post-punk perquè era el que tocava en aquell moment, però el seu discurs mirava molt més enllà i encara avui seria més revolucionari que bona part dels enfants terribles cridats a fer carrera en macrofestivals amb zona VIP. A veure qui s'atreveix, en un context com el present, a despatxar una caràtula com la del seu segon àlbum, l'oportunament titulat "For How Much Longer Do We Tolerate Mass Murder?" (1980) –sí, el de les dues criatures fent-se un petó a la boca-.

Entre les peces més representatives del plàstic en qüestió –i de la carrera del Pop Group-, aquell "We Are All Prostitutes" de títol tan contundent com inequívoc. Una crítica ferotge i sense pèls a la llengua a la societat de consum, que té més sentit a aquestes alçades que no pas quatre dècades enrere. Que puguem anar-la a buscar com si res a Youtube i a Spotify no deixa de ser una ironia més del món absurd on ens ha tocat viure. Stewart ens ha deixat a l'edat de 62 anys, i en un moment en què veus com la seva fan més falta que mai.

Mark Stewart (The Pop Group)

Impagable l'entrevista que el sempre brillant Kiko Amat va fer a Mark Stewart i que la revista Rockdelux publica a la seva edició d'aquest mes de maig. Testimoni directe del naixement del punk a la Gran Bretanya i arquitecte del post-punk al capdavant de l'imprescindible Pop Group, Stewart es deixa anar -amb ajuda de l'incisiu qüestionari d'un oportú Amat- i repassa sense pèls a la llengua una trajectòria vital i artística que tant ha begut de les clavagueres del rock'n'roll com del free jazz, la Beat Generation i el Situacionisme. Suposo que aquesta és una de les grans diferències, en termes generals, entre el punk -i el post-punk, si és que aquest terme ha tingut mai sentit- de la Gran Bretanya i el del nostre país de pandereta. On aquí predominen els repetitius discursos pamfletaris i els posats de cara a la galeria, allà tenen gent que ha llegit a Guy Debord i a Allen Ginsberg. Mentre aquí encara ens fa gràcia allò de "matar jipis en las Cíes", allà ja fa més de 30 anys que John Lydon es va declarar seguidor del krautrock més avantguardista i va demostrar al capdavant de PIL que tenia la lliçó ben apresa. Mentre aquí encara ens pensem que vendre's com un messies pretesament alternatiu és sinònim d'autenticitat o vagi vostè a saber què, Mr. Stewart declara a Rockdelux que el Pop Group tenia per objectiu "ser tan gran com Spandau Ballet (...), un antídot contra tota la porqueria existent, anar al centre de la màquina". Destruir aquesta màquina des de dins en lloc de quedar-ne al marge com qui creu ser el més llest de la classe. "Una explosió al cor de la mercaderia", afegeix l'entrevistat citant, sí, el moviment situacionista. Mark Stewart acaba de treure un disc en solitari titulat "The Politics of Envy" (Future Noise Music-Music as Usual, 2012) i actuarà al Primavera Sound amb The Pop Group.


Audio: "We Are All Prostitutes" - The Pop Group