Nick Cave a Israel

Nick Cave.

La llibertat d'expressió pot arribar a esdevenir un concepte com a mínim curiós. Gairebé tothom s'hi manifesta inequívocament a favor, però alguns semblen no acabar-s'ho de creure quan d'altres expressen opinions o punts de vista que discrepen dels seus. És el que li ha passat a Nick Cave, qui recentment ha pres la decisió d'actuar a Israel i d'aquesta manera saltar-se el boicot que promouen altres artistes com Roger Waters o Brian Eno. Va ser precisament aquest últim qui va criticar públicament l'acció de l'australià, que aquesta mateixa setmana ha respost a Eno també de forma pública i explicant per què ha considerat oportú actuar a Israel, per què no podem jutjar la totalitat de la població israeliana a partir de les accions del seu govern i per què considera que el boicot no és la millor forma d'afrontar el conflicte amb els palestins.

Independentment de la postura que un pugui mantenir sobre aquest tema -i a mi em sembla perfectament compatible condemnar i denunciar la violència envers el poble palestí, amb el reconeixement del dret de qualsevol artista a mostrar el seu art on li sembli més oportú-, crec que tots plegats hauríem de reflexionar al voltant d'aquesta qüestió que el mateix Cave planteja a la seva resposta: "Fins a quin punt ens hem desviat del paper transformador de la música quan acabem utilitzant-la com a arma per castigar els ciutadans israelians per les accions del seu govern? Què fa que determinats músics considerin èticament correcte utilitzar mitjans com la coerció i la intimidació, amb forma de cartes 'obertes', sobre altres companys músics que no estan d'acord amb els seus punts de vista?". Poden llegir el text sencer al portal The Red Hand Files, administrat pel propi Cave.