M'inquieta una mica tota aquesta massa pretesament crítica que ha posat el crit al cel després d'observar un artista de reggaeton a la portada de l'edició de desembre de Rockdelux. En primer lloc perquè un pot coincidir o no amb la línia editorial d'una revista, i en funció d'això decidir si li interessen els seus continguts o li convé passar per caixa, però el que em sembla absolutament aberrant és observar desenes de missatges en un mur de Facebook censurant una decisió editorial i pontificant sobre què pot i què no pot publicar un mitjà de comunicació en un context de lliure mercat (això sí, posin-se vostès a parlar de rapers i política i veuran com tots aquests 'haters' es converteixen de cop i volta en fervents defensors de la llibertat d'expressió). I en segon lloc perquè molts d'aquests missatges es van produir un cop feta pública la portada a les xarxes però abans que la revista hagués arribat als quioscos, és a dir sense haver-se molestat ni tan sols a llegir l'article que justifica la portada en qüestió (això sí, posem-nos a parlar de temes socials i veuran vostès com tota aquesta gent es manifesta absolutament tolerant i lliure de prejudicis). Dit això i amb el seu permís, recomano fervorosament la lectura de l'article en qüestió, per allò d'ampliar horitzons i trencar estereotips.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada