 |
| John Lennon (1940-1980). |
Tots els calendaris defineixen la seva pròpia litúrgia. Aquelles dates assenyalades, aquells moments de l'any en què toca celebrar algun episodi memorable o commemorar-ne algun de trist, sovint amb els rituals corresponents. El calendari melòman no és pas cap excepció, i any rere any el 8 de desembre -dia de la Immaculada Concepció en termes cristians- toca recordar la mort de
John Lennon. El cert és que a aquestes alçades poques dates deuen quedar lliures d'esqueles d'icones o il·lustres secundaris de la història de la música. Però en l'àmbit del pop i del rock, el 8 de desembre cobra un significat diguem-ne especial, comparable tan sols al del 16 d'agost, data en què es commemora el traspàs d'
Elvis Presley. És possible que altres dates com ara el 10 de gener, dia de l'adéu de
David Bowie, acabin adquirint també un pes similar amb el pas dels anys. I a Barcelona ja s'ha instaurat la tradició d'homenatjar
Lemmy Kilmister cada 28 de desembre amb una
processó a la seva memòria. Però si el 16 d'agost i el 8 de desembre segueixen tenint un pes més elevat, probablement sigui degut al fet que ja som diverses les generacions que hem commemorat aquestes dates fins i tot abans d'haver assolit l'ús de raó. Bowie i Kilmister, com
Tom Petty,
Prince,
Lou Reed,
Chuck Berry i tants altres, van deixar buits irreparables però van marxar en un moment en què el rock ja començava a prendre consciència de la seva pròpia mortalitat. Presley i Lennon, en canvi, se'n van anar quan el gènere tot just s'havia fet adult i les baixes encara no es trobaven tant a l'ordre del dia. Sigui com sigui, avui fa 38 anys que ens va deixar Lennon. I un any més toca dedicar-li ni que sigui una part del dia. Que així sigui.
No crec que es tracti només de l'obituari en si mateix. John Lennon havia format part dels Beatles, la banda més important en termes comercials, creatius i d'influència social, i hi va aportar títols cabdals com In My Life, Tomorrow Never Knows o Strawberry Fields Forever. En solitari té dos discos importants, John Lennon/Plastic Ono Band i Imagine, però tan important com això és que es va passar tot el període 1969-72 implicat en tota mena de causes polítiques i pacifistes que podem considerar justes. Era un símbol. Per això la seva mort continua deixant-se sentir: sense ell, al rock li ha faltat una dimensió essencial, especialment durant els materialistes anys 1980. Fins i tot al seu antic colega Paul McCartney li ha faltat aquesta dimensió, bon músic com és. Ho resumiré en què John Lennon no era perfecte, però era l'únic.
ResponEliminaTot això il·lustra la dimensió del personatge i explica per què la seva mort va suposar una gran pèrdua, però si parlem de la litúrgia que alguns mantenim cada 8 de desembre (i no mantenim per exemple el dia que es commemora la mort de Tom Petty, si bé el tenim ben present), és perquè la vam adquirir ja durant els nostres anys formatius (uns anys durant els quals els obituaris no eren tan constants ni freqüents com ho han estat els darrers anys). El mateix passa amb Elvis Presley i, si m'ho permets, amb Freddie Mercury o Kurt Cobain. Sigui com sigui, moltes gràcies per la teva aportació. El que comentes és molt interessant.
EliminaMerci.
Elimina