Si no comptem la seva col·laboració amb The Roots -"Wise Up Ghost" (2013)-, feia vuit anys que Elvis Costello no lliurava cap nou àlbum d'estudi. Una eternitat es miri com es miri, sobretot tenint en compte que parlem d'un dels grans artesans i arquitectes de la música pop de les passades quatre dècades. Durant tot aquest temps, el britànic havia arribat a insinuar la possibilitat de deixar de facturar obres d'estudi com a reacció al seu descontentament amb la indústria del disc. Per sort s'hi ha repensat, i pocs mesos després de la seva última visita a Barcelona lliura aquest "Look Now" (2018) que trenca amb les textures Americana que havia explorat durant els seus darrers llançaments per a recuperar les seves essències més elegants i el seu gust pel soul d'escola Motown. No ho ha fet tot sol, és clar. Signa el plàstic al capdavant d'uns Imposters que remeten per moments als Attractions -coses de tenir Steve Nieve a bord-. I s'acompanya de dos pesos pesants com són Burt Bacharach i Carole King, amb qui ha compost respectivament tres i un dels dotze talls inclosos a l'àlbum. Per qui encara entengui el valor de passar per caixa, resulta especialment recomanable l'edició limitada que incorpora com a extra l'ep "Regarde Maintenant" (2018).
Sempre he estat un fan del Costello i crec que, amb aquest àlbum, ha estat ell mateix una vegada més, per a bé o per a no tant bé. Depèn com es miri. Quan va traure la col•laboració amb els Roots, al principi, no ho vaig entendre però un cop el vaig sentir detingudament, em va entusiasmar, més fins i tot que aquest nou treball. Afortunadament, d'Elvis Costello hi ha hagut molts durant la seva llarga i fructífera trajectòria. M'agradaria que se reinventés un cop més, però no sé si això es tan fàcil de fer com de dir. De totes formes, gaudeixo igualment del seu treball. El seu llegat és enorme i imprescindible.
ResponEliminaTotalment d'acord. Gràcies per la visita i pel comentari!
Elimina