Marialluïsa - "La vida és curta però ampla" (2021)

Les etiquetes, en l'àmbit de la música pop, solen quedar obsoletes tan bon punt els seus referents les donen per superades. En una entrevista recent, Pau Codina, vocalista de Marialluïsa, deixava clara la voluntat del quartet d'Igualada de transcendir el pop metafísic, aquell corrent patentat al seu dia per Ferran Palau i El Petit de Cal Eril, però abanderat millor que ningú pels de l'Anoia. I si bé el seu segon àlbum, "La vida és curta però ampla" (2021, Bankrobber), es construeix a partir dels mateixos patrons que fins ara havien definit l'obra del grup –les atmosferes hedonistes, els passatges relaxats, la permanent invitació a prendre's la vida amb més calma-, no es pot obviar que durant els darrers dos anys han après a parlar amb veu pròpia i a veure-hi més enllà d'hipotètiques comparacions.

Dit això, i al marge de les etiquetes i les consideracions estilístiques, si "La vida és curta però ampla" destaca per una cosa, és per contenir algunes de les cançons més rodones signades pel conjunt a data d'avui i, per tant, seguir traçant una línia evolutiva que va en ascens. Parlem de cançons com "Cauen flors", una dinàmica i elegant perla pop que la banda ja havia presentat en directe durant els mesos previs a la sortida del disc, i que remet al bo i millor d'aquell nou pop català que va donar la volta al panorama musical autòcton durant la primera dècada del segle XXI. O com l'exòtica i malencònica "Veig la sort", que assenyalant encara més lluny. I després tenim la preciosa "Oh my love (ho tens tot per fer)", balada tardorenca d'acabats orgànics que tanca el disc apuntant cap a nous horitzons.

Disponible a Bandcamp.