Ahir em vaig tornar a comprar aquest clàssic de Patti Smith. "Easter", de 1978, en cassette i en una d'aquelles edicions espanyoles on tot estava traduït al castellà. El vaig comprar en un mercat ambulant que cada cap de setmana s'instal·la al centre de Granollers i on persones en situació d'atur venen articles de segona mà, per allò de poder subsistir en un món que sembla disposar de vacunes per tot excepte la pobresa.
Feia anys que el tenia en un format, diguem-ne, bastant més elegant. De fet es tracta d'un d'aquells discos que pràcticament m'he arribat a aprendre de memòria de tant escoltar-los. Però no vaig poder evitar la temptació de tornar-lo a adquirir quan el vaig trobar en cassette de forma fortuïta.
Perquè experiències com la d'ahir al matí no me les podrà proporcionar mai cap plataforma d'streaming. Perquè l'home que me'l va vendre no semblava saber molt de música, però em va inspirar més confiança que qualsevol algoritme digital. I sobretot, perquè crec que els dos euros que em va costar aquest cassette li faran molt més servei a aquell senyor que al CEO d'Spotify.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada