50 anys de "Hot Rocks"

No hi és tot el que podria haver-hi, però tot allò que hi ha és essencial des del moment en què ofereix una perspectiva cronològica i molt completa de la primera etapa de la banda més gran de la història del rock. Publicat tal dia com avui de 1971, ara fa 50 anys, "Hot Rocks 1964-1971" no és el primer ni l'últim recopilatori centrat en la discografia dels Rolling Stones sota els segells Decca i ABKCO –ni tan sols és el més exhaustiu: qui en vulgui més pot acudir al mastodòntic "Singles Collection: The London Years" (1989)-, però possiblement segueixi essent el més definitiu a mig segle d'haver vist la llum.

La història d'aquest disc doble és prou coneguda a aquestes alçades. Alliberats del control legal i financer d'Allen Klein, els Stones havien publicat el 23 d'abril d'aquell mateix 1971 el totèmic "Sticky Fingers". Àlbum canònic i prova de vida d'una banda que sortia endavant malgrat una duríssima batalla legal que li havia costat els drets de tot el seu catàleg anterior, que passaven a mans del seu exmànager. La qual cosa va permetre a aquest últim contraatacar amb un recull del més destacat que Ses Majestats havien fet durant la dècada dels 60. El resultat va ser el plàstic que ens ocupa.

Quatre cares que comencen amb la versió del "Time Is on My Side" de Norman Meade i el blues terminal de "Heart of Stone", i que acaben amb dues pistes també incloses al citat "Sticky Fingers" que el sempre astut Klein havia aconseguit llicenciar també sota el seu segell, les immortals "Brown Sugar" i "Wild Horses". Entre les unes i les altres, les inevitables "(I Can't Get No) Satisfaction", "Get Off My Cloud", "Paint It Black", "Under My Thumb", "Mother's Little Helper", "Let's Spend the Night Together", "Ruby Tuesday", "Jumpin' Jack Flash", "Honky Tonk Women", "Gimme Shelter" o la versió en directe de "Midnight Rambler", i la llista no s'acabava aquí. Una de les grans portes d'entrada a l'univers Stone.