(1942-2021)
De simpàtic i efectiu ídol pop adolescent a consolidat exponent de ple dret de la música d'arrel nord-americana, la trajectòria de Michael Nesmith és d'aquelles que requereixen ser estudiades a fons i que poden explicar, a través de la seva pròpia evolució, alguns dels capítols que han definit la crònica pop del seu temps. Nascut a Houston el 1942, el món el va conèixer durant l'equador de la dècada dels 60 com a component dels Monkees, resposta transatlàntica a la Beatlemania que va transportar la seva veu i el seu rostre a milions de llars d'arreu del planeta de la mà de la sèrie televisiva homònima i dels àlbums que en contenien la banda sonora.
El cert és que Nesmith ja s'havia dedicat a la música abans d'entrar als Monkees, component cançons que sintonitzaven amb el revival folk de principis dels 60 i fins i tot fent de mestre de cerimònies del micro obert del llegendari Troubadour de Los Angeles. No és d'estranyar doncs que tant ell com els seus companys –que també tenien experiència prèvia, o bé en la música o bé en la interpretació- exigissin una major participació als seus discos un cop consolidat el projecte –no cal recordar a aquestes alçades el sonat escàndol del grup que no tocava ni componia les seves cançons, malgrat ser-ne perfectament capaç-, cosa que van aconseguir a partir de "Headquarters" (1967).
Nesmith va destacar en solitari, primer amb un "The Wichita Train Whistle Sings" (1968) publicat encara com a membre dels Monkees i que ja apuntava cap a nous horitzons, i després amb el més celebrat "Magnetic South" (1970), signat com a Michael Nesmith & The First National Band i editat amb el seu autor ja fora del grup. Considerat com un dels grans clàssics del primer country rock, va ser el veritable punt de partida d'una carrera que alternaria l'activitat musical amb incursions en la indústria cinematogràfica –va ser productor delegat de "Repo Man" (1984), imprescindible pel·lícula de culte dirigida per Alex Cox i ambientada a ritme de rock'n'roll amb accent de Los Angeles-. Ha mort a l'edat de 78 anys a causa d'una aturada cardíaca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada