L'any de les dues gires de Dylan

Bob Dylan ha obert aquesta matinada a Somerset, Wisconsin, el tercer tram de l'Outlaw Music Festival Tour –la gira que comparteix amb Willie Nelson i John Mellencamp- amb "Silvio", una cançó que no havia tocat des de feia 20 anys i que forma part de "Down on the Groove" (1988).

Tal com soc conscient que "Down on the Groove" deu ser el seu disc menys popular amb permís d'"Empire Burlesque", no tinc cap problema a l'hora de reconèixer que escolto sovint aquesta cançó, i que no m'hauria importat escoltar-la en directe quan vaig assistir a aquesta gira el mes passat.

Hi ha veus que apunten que el de Minnesota hauria pogut dedicar aquesta peça a l'expresident Barack Obama, que l'havia enumerat a la seva llista de cançons de l'estiu. Com de costum, amb Dylan no es pot donar res per fet. En tot cas, als seus concerts encara hi pot passar qualsevol cosa. Impressionant, quan un té 83 anys i podria dedicar-se a viure de renda.

El que més m'ha sobtat d'aquesta nova lectura de "Silvio" és la càrrega elèctrica de les guitarres i la contundència d'una base rítmica –inclòs el piano- que no fa presoners. Dylan no havia sonat tan punk des que va actuar al programa de Letterman amb The Plugz ara fa 40 anys. I no sé si soc jo, però la línia de les guitarres recorda a la mutació en què havia desembocat "Key West" durant els darrers trams del Rough and Rowdy Ways World Wide Tour.

Dylan acabarà el 17 de setembre a Buffalo, Nova York, aquest darrer tram de l'Outlaw Music Festival Tour. Al cap de tan sols dues setmanes encetarà a Praga el que, ara sí, podria ser el tram final del citat RRW Tour.

Que em corregeixin els dylanòlegs més ben documentats si m'estic equivocant, però crec que no havia passat mai abans que Dylan s'embarqués en dues gires de formats totalment diferents durant un mateix any.

Encara menys que en deixés una en suspens per poder encabir l'altra –en això hi pot haver tingut a veure el factor edat: qui sap si podrà tornar a girar mai més amb Willie Nelson, que ja suma 91 primaveres-. Insisteixo, parlem d'un senyor de 83 anys que podria dedicar-se perfectament a viure de renda. Quan afirmo que no hi ha ningú més com ell en aquest negoci, no ho dic perquè sí.