Ahir a la tarda vaig anar a la Biblioteca de Gironella a parlar de Pink Floyd i "The Dark Side of the Moon". Entre el públic hi havia persones que s'havien comprat aquest disc el mateix any que es va publicar, que l'havien experimentat a temps real i que només per això podrien haver fet xerrades molt més interessants que la d'un servidor, que ni tan sols havia nascut el 1973. Tot i que la indústria tendeixi a passar-ho per alt, la gent gran també escolta música, i té com a mínim el mateix dret que els adolescents (i que el mal anomenat 'públic familiar') a que se la tingui en compte. Francament, no sé què aniran a recordar d'aquí a 50 anys les 'noves generacions' a qui hem educat perquè vagin als festivals a fer Instragrams i TikToks. Però acabar de fer una xerrada com la d'ahir, i que diverses persones et vinguin a dir amb tota la humilitat del món que els has fet tornar a temps que tu ni tan sols has viscut, és quelcom que no té preu. Moltes gràcies a tots els que vàreu venir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada