Sala Apolo, Barcelona
28 de setembre de 2024
El cas de Lankum és tota una raresa en aquests temps que corren. Una banda contemporània, i rellevant, que es regeix per una lògica pràcticament oposada a la que dicten les tendències del moment.
Quan la figura del solista torna a estar més que mai a l'ordre del dia, els de Dublín no és que siguin un grup, és que directament funcionen com un col·lectiu on cada peça és essencial. La reivindicació d'allò comú en contraposició a la dictadura de l'ego més desmesurat.
Quan les lògiques industrials tendeixen a confondre l'originalitat amb la invenció de la sopa d'all, els irlandesos han definit un discurs propi a partir de tot allò que encara pot oferir la tradició, quan se la treu de les vitrines dels museus –i dels programes de festa major– i se la sacseja sense por.
I per postres són capaços de sortir a l'escenari a interpretar de cap a peus el seu darrer àlbum –"False Lankum" (2023)–. Una maniobra que els cànons actuals només contemplen quan l'obra de torn celebra un aniversari rodó, cosa que Lankum ja tindran temps de fer si mai van justos d'idees. Per ara estan ben servits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada