Ahir vaig anar a parlar de Pink Floyd i el seu "The Dark Side of the Moon" a la Biblioteca de Pilarin Bayés Vic. Va ser un plaer, però sobretot va ser un gustàs assistir al col·loqui que va sorgir de forma espontània durant la recta final final de la sessió.
Entre els presents n'hi havia que s'havien comprat aquest disc quan va sortir el 1973, i que des d'aleshores no han deixat d'escoltar-lo. També gent molt jove (adolescents), que tot i haver-lo descobert fa relativament poc ja se'l sap pràcticament de memòria.
Ahir em van venir a escoltar persones que saben molt més que jo de Pink Floyd i de rock progressiu –algú fins i tot em va recriminar amablement que no hagués fet servir l'etiqueta rock simfònic-. Escoltant-los jo a ells, vaig poder aprendre unes quantes coses que no sabia, i això no té preu. L'agraïment, per tant, és doble.
També hi va haver tres persones que van aixecar la mà quan vaig preguntar si a algú li agradava la regravació de "The Dark Side of the Moon" que Roger Waters es va treure de la màniga ara fa un parell d'anys. Eren tres de trenta, però també eren les tres primeres persones que he conegut a qui agrada aquest experiment.
Una d'elles em va convèncer per donar-li una altra oportunitat a "The Dark Side of the Moon Redux". Ho estic fent ara mateix, i em segueix semblant una cosa infumable. Però admeto que aquest "Breathe" minimalista m'entra millor avui que quan el vaig escoltar per primer cop. Qui sap, potser al final li acabaré trobant la gràcia a l'artefacte de torn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada