dimecres, 1 de juliol del 2026
"Animals"
diumenge, 28 de juny del 2026
dijous, 28 de maig del 2026
Dick Parry (1942-2026)
Un d'aquells noms que no solen sortir als grans titulars, però sense els quals no s'haurien pogut escriure algunes històries de gran anomenada. El saxofonista Dick Parry es va passar dècades fent de músic de sessió i de gira per a gegants com The Who –els va acompanyar a les campanyes de 1979 i 1980–, els Violent Femmes –va girar amb ells el 2009– o Rory Gallagher –va tocar en diversos dels seus discos–. Però la banda amb la qual se'l sol associar d'una forma més estreta és Pink Floyd. Va gravar obres com "The Dark Side of the Moon" (1973) –ell va tocar aquell saxo de "Money", i només per això ja mereix un tros de cel–, "Wish You Were Here" (1975) o "The Division Bell" (1994). També els va acompanyar en directe, i va girar amb el projecte solista de David Gilmour. Ha mort a l'edat de 83 anys.
diumenge, 8 de març del 2026
C2C: The Jack Wharff Band
dissabte, 4 d’octubre del 2025
'Dark Side' en acústic
![]() |
| Roger Whipp i la seva banda, en directe a la biblioteca Armand Cardona. |
dilluns, 29 de setembre del 2025
Parlem de Pink Floyd a Vilanova i la Geltrú
Divendres anirem a parlar de Pink Floyd i "The Dark Side of the Moon" a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú. Ens acompanyarà Roger Whipp, interpretant en directe algunes peces de la banda britànica. Veniu, que ens ho passarem bé!
dissabte, 7 de juny del 2025
Dues històries de Pink Floyd
Ahir a la tarda vaig anar a la biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà a parlar sobre "The Dark Side of the Moon", el clàssic de Pink Floyd, publicat ara fa 52 anys. Entre el públic, com de costum, algunes persones que tenien prou edat per haver descobert aquest disc quan es va posar a la venda.
Abans de començar la xerrada vaig conèixer l'Antonio, un senyor que havia adquirit "The Dark Side of The Moon" el 1975, dos anys després de la seva publicació. "Me fui a comprar el último de ZZ Top, que me gustaban mucho. Pero no lo tenían, y el hombre de la tienda me recomendó el 'Dark Side'", em va explicar.
"Yo no sabía nada de Pink Floyd, ni quienes eran, nada. Pero puestos a comprarme un disco, me dejé llevar y ahora es mi favorito de la historia". Cinquanta anys després, l'Antonio té la discografia sencera de Pink Floyd en vinil i en CD. I quan explica aquesta història, el seu rostre s'il·lumina d'una forma que mai podran entendre les generacions que han descobert la música a través d'una pantalla tàctil.
És evident que persones com l'Antonio coneixen "The Dark Side of the Moon" molt millor del que jo l'arribaré a conèixer mai. Perquè, dades enciclopèdiques al marge, la música va de vivències. I en el cas d'aquell senyor que pràcticament podria ser el meu pare, "The Dark Side of the Moon" és la banda sonora de tota una vida.
Per això, en un moment donat de la xerrada, vaig optar per callar i convidar-lo a explicar la seva història a la resta d'assistents. Ho va fer amb molt de gust, i jo li agraeixo molt més del que es pensa. I segueixo insistint que la música va de vivències com les de l'Antonio, i no d'empassar-se 25 concerts en un sol cap de setmana com qui se'n va a fer un creuer pel Mediterrani.
Poques hores més tard, tornant a casa en un d'aquells trens de la Renfe que rarament van a l'hora, es va asseure al meu davant un noi molt jove que escoltava música amb auriculars. Portava posada una samarreta de "The Dark Side of the Moon". Quan va veure la meva còpia en vinil d'aquest disc se'm va quedar mirant, i jo a ell.
Aleshores es va treure els auriculars i vàrem començar a parlar. Em va dir el seu nom, que soc incapaç de transcriure, i em va explicar que és nascut a Rússia però porta una temporada vivint a prop de Barcelona. Que el rock és la seva vida –m'ho va dir amb aquestes paraules–, i que va veure la llum el dia que uns veïns –encara al seu país d'origen– li van descobrir la música de Pink Floyd.
La història de l'Antonio i la d'aquell noi són tan diferents i tan distants com els seus respectius contextos geogràfics, temporals i socials. Però el fil conductor de totes dues és el mateix, una banda i una obra la vigència de les quals ha superat el test del temps. Diuen que Bad Bunny omplirà deu estadis l'any vinent. Sembla ser que això és tota una proesa, i no seré pas jo qui ho discuteixi. Però sí que em pregunto qui es recordarà de Bad Bunny d'aquí a mig segle.
dilluns, 2 de juny del 2025
Xerrada sobre Pink Floyd a Gavà
Divendres anirem a parlar de Pink Floyd i "The Dark Side of the Moon" a la Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà. Si ens hi volen acompanyar, serà un plaer.
dissabte, 12 d’abril del 2025
dissabte, 11 de gener del 2025
Shine On You Crazy Diamond
dissabte, 30 de novembre del 2024
Breathe in the air
dimarts, 26 de novembre del 2024
Xerrada sobre Pink Floyd a Vilassar de Dalt
divendres, 22 de novembre del 2024
Parlant de Pink Floyd a Manlleu
Aquesta tarda he anat a parlar de Pink Floyd i "The Dark Side of the Moon" a la Biblioteca Municipal de Manlleu. Com de costum, el millor de tot ha estat el col·loqui posterior on he pogut conèixer les històries de persones que escolten aquest disc des que es va publicar, i que poden explicar tot allò que mai podrem explicar els que no hi érem aleshores, per molts llibres que llegim i molts documentals que ens empassem.
dilluns, 18 de novembre del 2024
Xerrada sobre Pink Floyd a Manlleu
Divendres anirem a parlar de Pink Floyd i "The Dark Side of the Moon" a la Biblioteca Municipal de Manlleu. Serà una ocasió molt especial, perquè aquest cop les seleccions del disc les podrem escoltar en vinil.
dissabte, 16 de novembre del 2024
Parlant de Pink Floyd a Sant Julià
Gràcies a tots els que vau venir a la xerrada sobre Pink Floyd i "The Dark Side of the Moon" que vam fer ahir a la Biblioteca Municipal Anton Carrera de Sant Julià de Vilatorta. La setmana vinent hi tornarem, aquest cop a Manlleu.
dimarts, 12 de novembre del 2024
Xerrada sobre Pink Floyd a Sant Julià de Vilatorta
Aquest divendres anirem a parlar de Pink Floyd i "The Dark Side of the Moon" a la Biblioteca Municipal Anton Carrera de Sant Julià de Vilatorta. Hi esteu tots convidats.
dissabte, 19 d’octubre del 2024
Parlant de "The Dark Side of the Moon" a Vic
Ahir vaig anar a parlar de Pink Floyd i el seu "The Dark Side of the Moon" a la Biblioteca de Pilarin Bayés Vic. Va ser un plaer, però sobretot va ser un gustàs assistir al col·loqui que va sorgir de forma espontània durant la recta final final de la sessió.
Entre els presents n'hi havia que s'havien comprat aquest disc quan va sortir el 1973, i que des d'aleshores no han deixat d'escoltar-lo. També gent molt jove (adolescents), que tot i haver-lo descobert fa relativament poc ja se'l sap pràcticament de memòria.
Ahir em van venir a escoltar persones que saben molt més que jo de Pink Floyd i de rock progressiu –algú fins i tot em va recriminar amablement que no hagués fet servir l'etiqueta rock simfònic-. Escoltant-los jo a ells, vaig poder aprendre unes quantes coses que no sabia, i això no té preu. L'agraïment, per tant, és doble.
També hi va haver tres persones que van aixecar la mà quan vaig preguntar si a algú li agradava la regravació de "The Dark Side of the Moon" que Roger Waters es va treure de la màniga ara fa un parell d'anys. Eren tres de trenta, però també eren les tres primeres persones que he conegut a qui agrada aquest experiment.
Una d'elles em va convèncer per donar-li una altra oportunitat a "The Dark Side of the Moon Redux". Ho estic fent ara mateix, i em segueix semblant una cosa infumable. Però admeto que aquest "Breathe" minimalista m'entra millor avui que quan el vaig escoltar per primer cop. Qui sap, potser al final li acabaré trobant la gràcia a l'artefacte de torn.
dilluns, 14 d’octubre del 2024
Xerrada sobre Pink Floyd a Vic
Divendres a la tarda anirem a parlar de Pink Floyd i "The Dark Side of the Moon" a la biblioteca Pilarin Bayés de Vic. Veniu!
dilluns, 30 de setembre del 2024
"Time"
dissabte, 28 de setembre del 2024
Parlant de Pink Floyd a Gironella
Ahir a la tarda vaig anar a la Biblioteca de Gironella a parlar de Pink Floyd i "The Dark Side of the Moon". Entre el públic hi havia persones que s'havien comprat aquest disc el mateix any que es va publicar, que l'havien experimentat a temps real i que només per això podrien haver fet xerrades molt més interessants que la d'un servidor, que ni tan sols havia nascut el 1973. Tot i que la indústria tendeixi a passar-ho per alt, la gent gran també escolta música, i té com a mínim el mateix dret que els adolescents (i que el mal anomenat 'públic familiar') a que se la tingui en compte. Francament, no sé què aniran a recordar d'aquí a 50 anys les 'noves generacions' a qui hem educat perquè vagin als festivals a fer Instragrams i TikToks. Però acabar de fer una xerrada com la d'ahir, i que diverses persones et vinguin a dir amb tota la humilitat del món que els has fet tornar a temps que tu ni tan sols has viscut, és quelcom que no té preu. Moltes gràcies a tots els que vàreu venir!



















