"From the mind of David Lynch comes a modern day masterpiece, so startling, so provocative, so mysterious, that it will open your eyes to a world you have never seen before", deia l'enunciat que obria el trailer de "Blue Velvet" (1986). Una successió de tòpics de manual que, en aquest cas, són veritats com temples. Sobretot l'última oració. Efectivament, el cinema de Lynch em va obrir els ulls a tot un món que no havia vist mai abans.
Un univers on podia passar-hi de tot, i un imaginari que celebrava (feia vigent) l'estètica de tres dècades abans sense necessitat de fer-hi cap rentat de cara ni operació cosmètica. Algú em va dir una vegada que somiava emborratxar-se al club de "Blue Velvet". Si tots els somnis es poden fer realitat, a mi serveixin-me el mateix.
"A candy-colored clown they call the sandman
Tiptoes to my room every night
And just to sprinkle stardust and to whisper
Go to sleep, everything is all right"
(Roy Orbison)
"There's nothing like the big screen. The cinema is really built for the big screen and big sound, so that a person can go into another world and have an experience". (David Lynch)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada