Sam Moore (1935-2025)

Soc d'una de les generacions que van descobrir el "Soul Man" de Sam & Dave de la mà dels Blues Brothers. Després vaig arribar fins a la font original i ja no hi va haver marxa enrere possible (que ningú em malinterpreti, adoro els Blues Brothers). El mateix em va passar amb "I Thank You", peça que vaig escoltar abans en la notable versió de ZZ Top que no pas en el canònic original del duet de Florida, nom essencial de la música soul i dels catàlegs d'Stax i Atlantic, responsable també d'altres himnes incontestables com "Hold On, I'm Coming".

Ha mort Sam Moore, meitat del combo, a l'edat de 89 anys i després d'una llarga trajectòria també en solitari. Sigui on sigui, tant de bo torni a estar cantant amb Dave Prater, mort el 1988 i amb qui no va acabar massa bé al seu moment. El 2022, Bruce Springsteen va convidar Moore a participar en aquell disc de versions de soul que va esdevenir "Only the Strong Survive".

És de domini públic que el Boss i el Soul Man representen extrems oposats en termes polítics, i això no és anecdòtic en aquests temps que corren. Malgrat tot, eren capaços de fer música junts i mai van deixar de respectar-se l'un a l'altre. No sabem si es va parlar de política durant aquelles sessions, però sí que sabem que la gent de la talla d'Springsteen i Moore sol tenir prou saber estar i prou obertura de mires per contemplar-se l'un a l'altre de tu a tu. I que, diguin el que diguin, la música segueix servint per estrènyer llaços.