Sala Apolo, Barcelona
10 de gener de 2025
Passen els anys i passen les dècades, i jo segueixo refermant-me en la convicció que Los Sírex són i seran la millor banda de rock'n'roll que hi ha hagut mai a Barcelona. 65 anys a la carretera, celebraven ahir a l'Apolo, i aquí segueixen. Història viva de la música popular (sí, música popular) en aquest racó de món, oferint vetllades encara memorables i sense mostrar símptomes de fatiga.
Els Sírex ja hi eren abans que hi fossin els Stones, i només em ve al cap una única banda a tot el món que hi fos abans que ells i que encara segueixi en actiu: el Dúo Dinámico, també de Barcelona. Que la ciutat no hagi dedicat encara un monument ni un nom de carrer als uns ni als altres (ni una trista placa a l'emplaçament de l'històric San Carlos Club), també em referma en certes conviccions.
El concert d'ahir va ser una merescuda festa d'aniversari, però sobretot va ser un homenatge a tota aquella generació que ho va fer tot quan tot encara era per fer. Repertori canònic –de "La escoba" a "El tren de la costa", de "Muchacha bonita" a "Yo grito"- i convidats de luxe com Pere Gené (Lone Star), Manolo García i Carlos Segarra (Los Rebeldes). Tot ells van retre homenatge als seus mestres. Que és el que segueixen sent Leslie i companyia. Mestres de mestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada