Ha mort Marianne Faithfull, la diva de la Swinging London que va caure a l'infern més profund i va tornar per explicar-ho. La seva discografia es pot dividir en tres etapes –els anys pop, els anys del post-punk i uns anys de maduresa que van ser també de redempció-, cada una tan o més essencial que l'anterior.
La crònica rosa sol destacar la seva vinculació amb l'òrbita dels Rolling Stones i la seva tempestuosa relació sentimental amb Mick Jagger. Posats a parlar-ne, em sembla oportú recordar que Faithfull va ser l'única persona capaç de vèncer Ses Majestats en un jutjat –el cas 'Sister Morphine'-.
Vaig tenir ocasió de veure-la l'últim cop que va actuar a Barcelona, desembre de 2014 al Palau de la Música, amb Ed Harcourt i Rob Ellis cobrint-li les espatlles i presentant el magnífic "Give My Love to London". Tenia 67 anys i s'estava recuperant d'una lesió al maluc, però va segellar una vetllada que encara recordo com si fos ahir. La fragilitat i la fortalesa d'una supervivent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada