"Ballad of Cable Hogue" al Cap de Creus

I live out yonder where the snakes and scorpions run

Got myself a little goldmine to bank on

But one day my heart sank when I saw madame in town

I knew her love would be the death of mine

(Calexico)

Parc Natural del Cap de Creus, febrer de 2026.

Calexico, de prop

CALEXICO

El Molino, Barcelona

7 de febrer de 2025 (segona sessió)

Calexico van actuar la nit passada a El Molino reduïts a trio (Joey Burns, John Convertino i Martin Wenk), a escassa distància del respectable i sense cap mena de filtre. Un format que va permetre als d'Arizona obviar les seves composicions més reconeixibles, per donar sortida a títols menys evidents –aquell "Glimpse" rescatat del túnel del temps, aquell "Two Silver Trees" totalment despullat-.

En poc menys d'una hora i mitja, van passar de versionar un clàssic de Joy Division –aquell "Love Will Tear Us Apart" tocat per l'aridesa del desert-, a posar tota la sala a ballar cúmbia. Entre una cosa i l'altra, es van ventilar estils que van anar del country a la frontera mexicana i la música surf –dinàmica lectura de "Misirlou", la peça amb què Dick Dale va connectar al seu dia les costes mediterrànies amb les del Pacífic-.

Calexico saben fer dialogar llenguatges musicals diversos i a priori distants, de manera que aquests acaben trobant un espai comú sense necessitat de calçador. El mestissatge musical, aquell concepte tantes vegades banalitzat en aquest país nostre que tendeix a confondre la cultura amb el tot s'hi val, vindria a ser això. Tota la resta, són 'txarangues' d'estar per casa.

Calexico - "Seasonal Shift" (2020)

Els paisatges àrids i extremadament càlids de la frontera que separa Mèxic dels Estats Units disten moltíssim de les coordenades fredes amb les quals solem associar el calendari nadalenc. La qual cosa no significa que una banda essencialment desèrtica i fronterera com Calexico no sigui capaç de facturar un disc de Nadal que no tan sols ens portarà una mica d'alegria en aquestes dates segons diuen assenyalades, sinó que seguirà entrant a la perfecció en qualsevol moment de l'any.

"Seasonal Shift" (2020) és la primera incursió de Joey Burns i John Convertino en la litúrgia festiva, i el cert és que se'n surten amb bona nota amb un grapat de sorprenents composicions pròpies i versions molt ben triades. La majestuositat de la inicial "Hear the Bells" remet per moments al "Fairytale of New York" dels Pogues. La peça titular és una càlida balada amb regust anyenc que fa venir ganes d'anar a passar un Nadal a la Baixa Califòrnia. I "Heart of Downton", amb col·laboració de Bombino, és una cúmbia ideal per escalfar l'ambient de les nits més fredes de l'any.

Al capítol de versions entra de meravella la lectura del sempre reivindicable "Christmas All Over Again", original de Tom Petty enregistrat amb el suport de Nick Urata (DeVotchKa). "Mi burrito sabanero", d'Hugo Blanco, ens torna a les coordenades tropicals amb la veu de Gaby Moreno. "Sonoran Snoball", amb injecció electrònica de Camilo Lara (Mexican Institute of Sound), ve a recordar que mai neva al desert d'Arizona sobre un dinàmic ritme trencapistes. I el "Happy Xmas (War Is Over)" de Lennon sona tan serè que aconsegueix sorprendre en positiu malgrat tractar-se d'una de les nadales més gastades de tots els temps.

Una aposta segura per aquest Nadal. Disponible a Bandcamp.

Calexico / Iron & Wine - "Years to Burn" (2019)

Gairebé una dècada i mitja han trigat els components de Calexico i Iron & Wine a tornar a signar un disc de forma conjunta. Temps durant el qual s'han consolidat, cadascú per la seva banda, com a dos dels fonaments de la música d'arrels nord-americana del segle XXI. En aquest sentit, no és del tot oportú assenyalar "Years to Burn" (2019), el primer àlbum que enregistren plegats Joey Burns, John Convertino i Sam Beam, com la continuació d'"In the Reins" (2005), l'ep amb què van materialitzar la seva unió. No és del tot oportú perquè el bagatge acumulat per ambdues parts resulta ara molt més ampli, i sobretot perquè en aquesta ocasió s'han repartit molt més equitativament papers i responsabilitats. Si "In the Reins" era essencialment un disc de l'alter ego de Beam amb Calexico com a banda d'acompanyament, "Years to Burn" suposa un marc de col·laboració molt més estret on, per exemple, Beam comparteix tasques vocals amb Burns. Pel que fa a les cançons, efectivament alternen els paisatges a contrallum propis d'Iron & Wine amb les essències desèrtiques de Calexico. Arrodoneixen la fórmula amb uns acabats orgànics d'extrema fragilitat i unes harmonies vocals que apunten a nissagues com CSNY ("Father Mountain") o els Byrds quan tocaven country ("What Heaven's Left").

Calexico - "The Thread that Keeps Us" (2018)

La primera impressió que un pot obtenir escoltant "The Thread that Keeps Us" (2018), el nou disc de Calexico, és que Joey Burns i John Convertino han fet un cop de timó i s'han posat a explorar territoris que els són pocs familiars. És la primera impressió, la que pot suggerir la peça inicial. Un "End of the World" que comença com una barreja del "With or Without You" de U2 i el "Heroes" de Bowie per a desembocar en una irresistible espiral de power pop que farà les delícies de qualsevol fan de Teenage Fanclub. Però a partir del segon tall, "Voices in the Field", tornen els ressons fronterers que sempre han definit la banda d'Arizona. Una constant que es manté en talls com "Bridge to Nowhere" o "Flores y Tamales", i que alterna amb talls tan sorprenents com aquest reggae llatinitzat que és "Under the Wheels" o el preciosisme folk de "The Town & Miss Lorraine". Un disc diferent d'una banda al·lèrgica a les repeticions.

Calexico, el mestissatge ben entès

CALEXICO

Sala Apolo, Barcelona

11 de novembre de 2012

Per algun motiu que mai he acabat d’entendre, en aquest país confonem des de fa molts anys el concepte de mestissatge musical amb males imitacions de Mano Negra, Dusminguet i Ojos de Brujo. Per sort, a la resta del món el mestissatge no s’entén com una fórmula tancada sinó en la més àmplia accepció del terme. Calexico en són un bon exemple. Sorgits a mitjans dels anys 90 de l’òrbita de Giant Sand, van destacar a l’integrar elements del folklore mexicà a allò que algú va anomenar country alternatiu. Quinze anys després, han eixamplat aquells horitzons de frontera amb el fitxatge de Jairo Zavala (Depedro), la incorporació d'influències de Cuba i New Orleans -on han enregistrat el seu darrer treball, “Algiers” (2012)-, la presència d'Amparo Sánchez als escenaris de les seves gires espanyoles, i versions en directe de Love (“Alone Again Or”), Manu Chao ("Desaparecido") i Gillian Welch (“Look at Miss Ohio”, amb les impagables harmonies vocals del grup teloner, Blind Pilot). Tot això, durant dues hores sense pausa i dominades, com havia de ser, pels seus darrers dos discos -malgrat escapades al passat tan inevitables com “Crystal Frontier”-. Dues hores on la celebració es va alternar amb la vessant més introspectiva dels d’Arizona. I també la més compromesa: les paraules de Joey Burns en suport de tota la gent que les passa magres a casa nostra per culpa de l’economia van ser, com a mínim, d’agrair.

Audio: "Epic" - Calexico