Stairway to Heaven

There's a lady who's sure all that glitters is gold

And she's buying a stairway to Heaven

(Led Zeppelin)

Un cactus a Llerona, agost de 2025.

El Radikal Music Club ja ha obert portes

FIN DEL MUNDO
Radikal Music Club, Granollers

2 d'agost de 2025

L'obertura d'una nova sala de concerts sempre és una bona notícia, més encara en aquests temps en què són tan habituals les baixes de locals que programen música en directe. Radikal Music Club va obrir ahir les seves portes al local del carrer de Quevedo on anys enrere hi havia hagut el Piano Blau, al centre de Granollers. A l'escenari, fent els honors, Fin del Mundo, un quartet argentí de shoegaze que aquests dies presenta el seu segon àlbum, "Hicimos crecer un bosque" (2024), amb una extensa gira estatal. Les seves cançons es van manifestar hipnòtiques i urgents com elles soles. Abans havien actuat els vallesans Patiment, exponents a l'alça del post-hardcore català i nou fitxatge de l'escuderia Aloud. Amb el bon gust de boca que ens va deixar tot plegat, desitgem una llarga vida a una sala que era molt necessària a la capital del Vallès Oriental.

Jeannie Seely (1940-2025)

Ha mort Jeannie Seely. L'artista que més vegades ha actuat al Grand Ole Opry –5.397 aparicions des de 1967, l'any de la seva admissió–, i la primera dona que el va presentar. Va signar part de la seva discografia juntament amb Jack Greene, incloent el primer disc en directe mai enregistrat al mític programa radiofònic –"Live at the Grand Ole Opry" (1978)–. Se la recordarà per cançons com "Don't Touch Me" (1966), escrita per qui acabaria sent el seu marit, Hank Cochran, que li va valer un Grammy com a Millor Vocalista Femenina de Country el 1967 i li va obrir les portes de l'Opry. El 1980 va actuar amb Willie Nelson a la pel·lícula "Honeysuckle Rose", i va cantar a la banda sonora juntament amb el mateix Cochran.

L'Alt Empordà, Terra de Vents

Surto fora de la ciutat

Necessito respirar

Fugir d'aquí és la il·lusió

Ja estic fart d'estar pringat

Necessito llibertat

Fora d'aquí la trobaré

(Sangtraït)

Terra de Vents. El Far d'Empordà, juliol de 2025.

Flaco Jiménez (1939-2025)

Ha mort Flaco Jiménez, l'acordionista que va ser (gairebé) a tot arreu, deixant al seu pas una inequívoca petjada de deliciós regust tex-mex. Un d'aquells músics que en tenien prou amb les notes justes per redefinir cançons senceres. Escoltin-lo amb els Mavericks a "All You Ever Do Is Bring Me Down", o amb els Rolling Stones a "Sweethearts Together" –una de les perles d'aquell "Voodoo Lounge" (1994) que caldria reivindicar més sovint-. Escoltin les seves col·laboracions amb Ry Cooder, o tornin a les discografies dels Texas Tornados i Los Super Seven, bandes de les quals va ser pilar mestre. I és clar, no s'oblidin de tota l'extensa discografia que deixa signada amb el seu nom i que explica tota sola part de l'adn musical del gran estat de Texas.

83 anys amb Jerry Garcia

Es commemoren avui 83 anys del naixement de Jerry Garcia. La ciutat de San Francisco ho celebrarà dedicant-li el nom d'un carrer al barri on va créixer, i amb tot un cap de setmana d'actuacions musicals, entre les quals destaquen els tres concerts de Dead & Company –amb Bob Weir i Mickey Hart encara a bord- al Golden Gate Park. Concerts que també serviran per commemorar el 60è aniversari de la fundació de Grateful Dead.

Jo ho celebro d'una manera més discreta, tornant a punxar el recopilaori "Dead Roots. The Grateful Dead Songbook" que la revista Mojo va distribuir amb la seva edició de juliol, i on figuren les lectures originals o més canòniques d'algunes de les cançons que els Dead solien versionar –expandir- en directe. Una quinzena de pistes entre les quals conviuen noms com els de Jimmy Reed, Hank Williams, Elizabeth Cotten, Marty Robbins o els Mississippi Sheiks.