Anònims, Granollers
19 d'abril de 2026
Si parlem de música, m'atreveixo a afirmar que Thompson Springs és la descoberta més gran que he fet aquest 2026. Una banda de Chicago que practica un rock amb accent genuïnament nord-americà. Un peu en el blues elèctric, un altre en el so Americana, i la injecció etílica dels primers Black Crowes.
Aquest migdia han tancat a l'Anònims la gira europea de presentació de "Vol. 1" (2025), el seu últim àlbum i qui sap si la seva obra més rodona. Al centre de l'escenari, el cantant i guitarrista Matt Smith apuntant molt més que maneres amb cançons de la mida d'"All My Life" i "Trail Dust".
A un costat i l'altre, el guitarrista solista Anthony Cook i el teclista Pat Leary dialogant en unes jams evocadores d'uns Allman Brothers o fins i tot uns Grateful Dead. Suportant tot el pes del trio frontal, la base rítmica que formen David Thrift (baix) i Jacob Bicknase, un bateria que coneix el significat del terme 'swing' –justament allò que els falta avui a tantes bandes de 'classic rock'-.
Han amanit el repertori propi amb cites a tòtems del blues com T-Bone Walker –un nocturn "Call It Stormy Monday (But Tuesday Is Just as Bad)–, John Lee Hooker –un corrosiu "Dimples"– o Jimmy Reed –"Baby What You Want Me to Do", amb un membre del públic a qui acabaven de conèixer tocant l'harmònica–. I el respectable s'ho ha passat de conya, ha comprat discos i samarretes al final del concert, i ha marxat a casa més content que un gínjol. D'això es tracta, ni més ni menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada