Veritats sobre tres o quatre acords

NATCHET TAYLOR + RED AT NIGHT

Anònims, Granollers

26 d'abril de 2026

Final de la gira conjunta de Natchet Taylor i Red At Night, aquest migdia a l'Anònims de Granollers. Doble sessió de punk acústic i country sense pal·liatius. I un bon grapat de cançons de les que proclamen veritats sobre tres acords (quatre com a molt).

Red At Night ha refermat tota la força que poden arribar a tenir una guitarra acústica i una veu que canta sense embuts. "Rock'n'roll is all I got", ha confessat a la torrencial "All I Got", provinent de l'EP "With the Radio On" (2024).

"Nobody's looking at the stars anymore / Nobody listens to records lying on the floor", ha lamentat en una peça inèdita que formarà part del seu pròxim disc. El manifest de qui no vol formar part de la roda sinó celebrar tot allò que en queda fora.

Natchet Taylor ha obert amb la sempre tonificant "Texacana Summer" i ha posat l'Anònims de potes enlaire amb el country punk indomable de "Running Out My Wild", totes dues provinents de "Troubadours of the Swingin' Doors" (2026).

Ha reivindicat les seves arrels texanes amb cites a Townes Van Zandt ("Pancho and Lefty") i James McMurtry ("Levelland"). I quan el respectable li ha demanat un bis s'ha despenjat amb el "Wonderwall" d'Oasis, però en la versió de Ryan Adams, que avui s'ha manifestat més oportuna que l'original.

Natchet Taylor.

Red At Night.

Red At Night i Natchet Taylor a l'Anònims

RED AT NIGHT + NATCHET TAYLOR

En concert

Diumenge, 26 d'abril - 12 h.

Anònims (c/. Ricomà, 57) - Granollers

Amb un peu en el so Americana, arrels en el punk rock i una ànima desesperadament romàntica, Red At Night és el projecte d'un cantautor amb seu a Berlín que explica històries sobre l'amor i la vida. Durant l'última dècada s'ha dedicat a girar per Europa i els Estats Units tot cantant unes cançons que conjuguen poesia elèctrica i nervi rocker. Si et diuen res noms com els de Replacements, Social Distortion, The Gaslight Anthem o el Bruce Springsteen més estripat, a tu també t'haurien de ressonar.

També ens acompanyarà Natchet Taylor, un veterà de l'escena d'Austin (Texas) que ha fet de Barcelona la seva llar i del rock'n'roll el seu gòspel. Aquest 2026 ens ha obsequiat amb "Troubadours of the Swingin' Doors". Un àlbum rodó com ell sol, i una irresistible col·lecció de cançons que dialoguen a parts iguals amb Hank Williams i Joe Strummer, Mike Ness i Johnny Cash, Townes Van Zandt i John Doe. Sense posats ni artificis. Només country amb gust de bourbon i benzina, blues de barra de bar, i un esperit genuïnament punk que marca la diferència.

redatnight.bandcamp.com

natchettaylor.bandcamp.com

Thompson Springs

THOMPSON SPRINGS

Anònims, Granollers

19 d'abril de 2026

Si parlem de música, m'atreveixo a afirmar que Thompson Springs és la descoberta més gran que he fet aquest 2026. Una banda de Chicago que practica un rock amb accent genuïnament nord-americà. Un peu en el blues elèctric, un altre en el so Americana, i la injecció etílica dels primers Black Crowes.

Aquest migdia han tancat a l'Anònims la gira europea de presentació de "Vol. 1" (2025), el seu últim àlbum i qui sap si la seva obra més rodona. Al centre de l'escenari, el cantant i guitarrista Matt Smith apuntant molt més que maneres amb cançons de la mida d'"All My Life" i "Trail Dust".

A un costat i l'altre, el guitarrista solista Anthony Cook i el teclista Pat Leary dialogant en unes jams evocadores d'uns Allman Brothers o fins i tot uns Grateful Dead. Suportant tot el pes del trio frontal, la base rítmica que formen David Thrift (baix) i Jacob Bicknase, un bateria que coneix el significat del terme 'swing' –justament allò que els falta avui a tantes bandes de 'classic rock'-.

Han amanit el repertori propi amb cites a tòtems del blues com T-Bone Walker –un nocturn "Call It Stormy Monday (But Tuesday Is Just as Bad)–, John Lee Hooker –un corrosiu "Dimples"– o Jimmy Reed –"Baby What You Want Me to Do", amb un membre del públic a qui acabaven de conèixer tocant l'harmònica–. I el respectable s'ho ha passat de conya, ha comprat discos i samarretes al final del concert, i ha marxat a casa més content que un gínjol. D'això es tracta, ni més ni menys.

Cançons per pensar el futur

MICHAEL LUCHTAN

Anònims, Granollers

12 d'abril de 2026

Les músiques d'arrel tenen la virtut d'explicar-nos d'on venim, i alhora oferir-nos claus per interpretar el present i encarar el futur. Michael Luchtan és un cantautor nord-americà establert a Barcelona que s'ha foguejat en tradicions com les de la música country o el folk dels Apalatxes. El seu últim EP, el flamant "Lost to AI" (2026), fa servir aquests mateixos llenguatges per reflexionar sobre què significa ser humà en un món cada dia més mecànic i digitalitzat.

Aquest migdia l'ha presentat a l'Anònims. Concert íntim a l'hora del vermut. Cançons majúscules servides per una veu que es fa escoltar sense necessitat de cridar, i acompanyades amb tot allò que encara pot transmetre l'austeritat d'una guitarra acústica. Aquí hem tingut la peça titular, també la crònica pandèmica de "Drinking from Home" i la dylaniana "Stuck Between a Redneck and a Three-Piece Suit".

Com a bon narrador d'històries, Luchtan s'ha servit també de títols aliens per acabar d'amanir el repertori. Així, ha citat a Townes Van Zandt ("Lungs"), Fleetwood Mac ("Landslide") i Buck Owens ("Streets of Bakersfield"). També ha cantat "Red River Valley", alternant els versos originals en anglès amb l'adaptació al català de Joan Soler Amigó. I s'ha acomiadat amb una sorprenent revisió d'"Al Vent", de Raimon, que ha tocat gairebé com si fos de Johnny Cash.

Parlant de música amb Bucòlic

Ahir vam ser a l'Anònims de Granollers amb Bucòlic, que van preestrenar el seu primer àlbum, "L'únic que vull és tornar a casa", amb una escolta compartida. Va ser un plaer seure a parlar de música amb Marina Miralles (veu i teclats), Toni Miralles (guitarra i veu), Ferran Bretcha (bateria), Guillem Raich (periodista) i Arianna Bruguera (activista i melòmana). El disc està disponible des d'avui mateix, tant en format físic com a les plataformes digitals. La fotografia de l'acte és de Pau Llobet.

Concert de Michael Luchtan a l'Anònims

Michael Luchtan és un cantautor nord-americà establert a Barcelona que s'expressa amb l'únic suport de la seva veu i d'una guitarra acústica. Les seves cançons, modelades per anys de participació en tradicions musicals comunitàries, beuen d'estils com el folk, el country o el so Americana. Les seves lletres exploren la memòria, la pèrdua, la tecnologia i les connexions humanes, sempre amb un punt d'ironia i humor negre. Aquest diumenge, 12 d'abril, actuarà a l'Anònims. Ens presentarà l'EP "Lost to AI", en el qual reflexiona sobre el sentit de l'existència humana en un món cada dia més digitalitzat. Recomanat per a seguidors de Wilco, Will Oldham, Dan Bern o Bob Dylan.

https://michaelluchtan.bandcamp.com/

Concert d'homenatge a Joe Strummer amb Obrigada i Mi Nombre Es Nadie

Aquest divendres, 22 de desembre, es commemorarà el 21è aniversari de la mort de Joe Strummer. Els vallesans Obrigada, combo de punk rock fortament influït per The Clash i els Mescaleros, li faran un homenatge amb forma de concert al restaurant llibreria Anònims de Granollers. Completarà el cartell Mi Nombre Es Nadie. Inici a les 18,30 amb entrada lliure. No s'ho perdin.

La xerrada sobre Dylan, a El 9 Nou i VOTV

Els companys d'El 9 Nou del Vallès Oriental i de VOTV (Vallès Oriental Televisió) es fan ressò de la xerrada sobre Bob Dylan que vam fer abans d'ahir a l'Anònims de Granollers amb Jordi Pagès. L'edició d'avui d'El 9 Nou la trobaran als quioscos fins diumenge –l'article, retallat, sobre aquestes línies-. La peça a VOTV la poden visionar en aquest enllaç a partir del minut 34:16.

Parlant de Dylan a l'Anònims

Un servidor amb Jordi Pagès, ahir a l'Anònims - Foto Griselda Escrigas / EL 9 NOU.

M'ho vaig passar molt bé, ahir a la tarda, xerrant sobre Bob Dylan amb l'amic Jordi Pagès i amb tota la bona gent que es va acostar fins a l'Anònims de Granollers. Va ser un plaer parlar de la música que més m'agrada davant d'una parròquia tan atenta, però sobretot va ser un gustàs escoltar les vostres intervencions durant el col·loqui posterior a la xerrada. Gràcies a tothom per ser-hi.

Not Fade Away: Parlem de Dylan a l'Anònims

No hi ha dubte que Bob Dylan és una de les figures més influents de la cultura contemporània. Amb discos com "Highway 61 Revisited" (1965) o "Blonde on Blonde" (1966), i cançons com "Blowin' in the Wind" o "Like a Rolling Stone", va contribuir a escriure la història del rock i la música pop tal com l'hem conegut. En l'actualitat es troba immers en la gira de presentació de "Rough and Rowdy Ways" (2020), el seu aclamat darrer àlbum. Una gira que podria ser l'última, que l'estiu passat va fer aturada a casa nostra, i en la qual obvia el seu llegat més evident per centrar-se en un present creatiu a l'alçada de la seva llegenda. Un servidor comentarà aquest present creatiu en una xerrada apta per als seguidors de Dylan, però també per a qualsevol melòman. Serà aquest dimecres, 15 de novembre, a les 19h, al restaurant llibreria Anònims de Granollers (c/. Ricomà, 57) i sota el títol de "Not Fade Away". Presentarà l'acte Jordi Pagès.

Dylan torna a versionar Haggard

Aquesta matinada, Bob Dylan ha tocat "Footlights" de Merle Haggard a Boston. És el segon cop que Dylan versiona Haggard en aquesta gira. El 3 de juliol va fer "Bad Actor" a Milà. Aleshores hi vaig ser i puc donar fe que va ser grandiós.

La lletra de "Footlights", per cert, diu així: "I live the kind of life that most men only dream of / I made my livin' writin' songs and singin' them / But I'm 41 years old and I ain't got no place to go when it's over / So I hide my age and make the stage and / Try to kick the footlights out again".

L'únic matís que caldria fer, és que Dylan no té 41 anys. En té 82 (el doble). Però efectivament segueix vivint la vida amb la qual la majoria tan sols somiem. I se la guanya escrivint cançons i cantant-les. Ningú sap on se'n va quan acaba els concerts. I l'edat no crec que provi d'amagar-la, però els focus de peu d'escenari segueixen cremant gairebé cada nit.

El proper dimecres, 15 de novembre (19h), un servidor parlarà sobre el Rough and Rowdy Ways World Wide Tour i el present creatiu de Dylan en una xerrada al restaurant llibreria Anònims de Granollers (c/. Ricomà, 57). Presentarà l'acte Jordi Pagès. Entrada lliure.

Un homenatge a Alice In Chains

STEVE STALEY
Anònims, Granollers

22 d'octubre de 2023

Hi ha un fil gairebé imperceptible que connecta el rock alternatiu nord-americà dels 90, i en especial allò que es va anomenar grunge, amb les formes més ancestrals de llenguatges com el blues, el folk o el country. Podríem parlar de Mark Lanegan o Nirvana capbussant-se en l'essència d'"In the Pines", aquella murder ballad tradicional que van popularitzar figures com Leadbelly. També podríem parlar, és clar, de la dimensió que solien adquirir repertoris com els de Pearl Jam o els mateixos Nirvana quan eren reinterpretats en clau acústica, reduïts a l'expressió més bàsica, en marcs com el del programa televisiu MTV Unplugged i la sèrie de discos que se'n va derivar.

Steve Staley –el seu nom artístic ofereix alguna pista de per on va la cosa- és el cantant i guitarrista d'Sleeping Giant, una jove banda vallesana d'stoner rock amb un ep i un parell de senzills publicats que apunten quelcom més que maneres –tots tres estan disponibles a Bandcamp-. Ahir va actuar a l'Anònims de Granollers a l'hora del vermut, tot sol i amb format acústic, justament per retre homenatge a un tòtem de l'era grunge com és Alice In Chains, i més concretament al seu "Unplugged" de 1996. No el va repassar sencer, però va posar tot el seu ofici i tota la seva passió al servei de cançons com "Down in a Hole", "Rooster" o "Would?".

Va acabar d'amanir el repertori amb cites a Arctic Monkeys –un "I Wanna Be Yours" de factura rugosa i estripada-, Elvis Presley –"Burning Love", prèviament gravat per Arthur Alexander, i transformat pel vallesà en un visceral exercici de punkabilly acústic- o, tornant a l'òrbita de Seattle, Pearl Jam –una emocionant "Black"-. Una selecció que certament va desviar-se del full de ruta anunciat inicialment, però al mateix temps va posar sobre la taula la versatilitat d'Staley no tan sols com a intèrpret, sinó també a l'hora d'absorbir influències diverses per enriquir el seu propi discurs.

Ricky Gil - "Qui toca aquesta nit?" (2023)

M'ho estic passant molt bé aquests dies amb la lectura de "Qui toca aquesta nit?" (2023, Rosa dels Vents / Penguin Random House), el tercer llibre de Ricky Gil. Repàs a una seixantena llarga de concerts que el cantant de Brighton 64 ha presenciat al llarg de la seva vida, la majoria com a espectador, alguns des de l'escenari. La selecció és tan eclèctica com el gust de l'autor, i va de Lluís Llach a The Sadies passant per Sisa, Ramones, Bob Dylan, els Rolling Stones, Grateful Dead, The Who, Willie Nelson, Michael Jackson, els Strokes o Joana Serrat. En alguns d'aquests concerts hi he pogut assistir jo mateix –m'ha fet gràcia que en un moment donat es citi un esdeveniment del qual vaig ser promotor: Lach a l'Anònims de Granollers el març de 2013-, a la majoria ja m'agradaria haver-hi estat. Tota una vida (o gairebé), explicada a través de la passió per la música en directe.

Ricky Gil presentarà "Qui toca aquesta nit?" el 29 de setembre a les 19h a la Llibreria Strogoff de la Garriga. A l'acte de presentació hi participarà un servidor.

Parlem de Dylan a l'Anònims

Obrin agendes i prenguin nota. El 15 de novembre a les 19h parlarem sobre el Rough and Rowdy Ways World Wide Tour de Bob Dylan al restaurant llibreria Anònims de Granollers, dins de les Vetllades Poètiques i Musicals que promou mensualment l'artista i activista cultural Jordi Pagès. El cicle encetarà temporada aquesta mateixa tarda amb un recital d'Elisenda Renom (poesia) i Laura Piqué (guitarra). El 5 d'octubre hi farà una xerrada l'escriptora Juana Dolores.

Noves rutes a la vista

RICKY GIL
Anònims, Granollers

22 de gener de 2023

A aquestes alçades no és gens arriscat assenyalar "Infinites Rutes Invisibles" (2021), més que com un dels discos més rodons que s'han facturat a casa nostra durant els darrers anys, com un dels grans esdeveniments de la crònica pop nostrada del que portem de dècada. El primer àlbum en solitari de Ricky Gil (Brighton 64, Top Models), però sobretot el fruit de la seva unió amb els sempre solvents i mai igualats Biscuit. La incògnita, a gairebé dos anys de la seva publicació, era si l'aventura tindria continuïtat. Doncs bé, ara ja podem respirar tranquils i afirmar que sí que en tindrà.

Així ho van prometre el mateix Gil i el teclista de Biscuit, David Charro, durant el concert que van oferir ahir al migdia a l'Anònims de Granollers amb format de duet. Una actuació que els va servir per repassar en la seva integritat "Infinites Rutes Invisibles" –tota una experiència escoltar peces com "En una altra vida" o "Encaixes amb la descripció" reduïdes a la seva expressió més bàsica i estripada, emocionant com sempre deixar-se portar pels plàcids corrents de la versió acústica de "Dues obres mestres"-, però també per avançar part del material d'un segon treball que començaran a gravar la primavera vinent.

Serà un disc de versions de clàssics i joies ocultes del rock (en) català de finals dels 60 i principis dels 70. Ahir van citar a Sisa ("Mambo"), Albert Batiste ("Noia") i Toti Soler ("Hi ha gent") –aquest últim ja el citaven en directe des que va sortir "Infinites Rutes Invisibles"-. Van acabar d'amanir el repertori amb mirades als cançoners de Brighton 64 –aquell "Quan baixis de l'avió" amb accent dylanià, i un "Ensayar es de cobardes" que Gil va fer tot sol en tanda de bisos- i Bob Dylan –"If You Gotta Go, Go Now", a la manera de Top Models-. Es van acomiadar convidant David Abadía (Negativos, The Canary Sect, Brighton 64) a fer "Thirteen" de Big Star.

Karles Torra (1960-2022)

KARLES TORRA
(1960-2022)

Tristor absoluta pel traspàs de Karles Torra, ahir a la matinada. Il·lustre veterà del periodisme musical a casa nostra i tot un erudit en matèria de jazz, rock i surrealisme –entre d'altres-, el recordaré sobretot com una persona propera, amable i empàtica, disposada sempre a donar un cop de mà i a compartir el seu (inabastable) coneixement amb tota la humilitat del món. Llegint-lo a ell vaig descobrir, per exemple, el pes de Granollers –la meva ciutat de referència a nivell comarcal- en el desenvolupament de la cultura pop d'aquest país –va ser en articles seus on vaig llegir per primer cop sobre el Festival de Música Progressiva de 1971 o els concerts de King Crimson al cap de dos anys-.

Natural de Caldes de Montbui, vinculat sobretot amb el diari La Vanguardia però també amb capçaleres com Ulises, Enderrock o El 9 Nou, vaig tenir el gust i la sort de poder compartir amb ell alguns grans moments, com les dues edicions del PRO-GRA-SSIU que va promoure Àlex Gómez-Font els anys 2014 i 2015 amb el suport de Brubaker. Escoltar-lo era un plaer, i sempre n'aprenies alguna cosa. La seva companyia era sempre ben grata. Coses de la vida, l'últim cop que vaig coincidir amb ell, va ser ara fa justament un any a l'enterrament de Joan Illa Morell, JIM. De fet, la seva absència –per problemes de salut- es va notar a l'acte d'homenatge de fa tan sols uns dies a l'Anònims. Se'n va la bona gent, i se'ns en van els referents.

Que la terra et sigui lleu, Karles, i moltes gràcies per tot.

La fotografia que encapçala aquest article és de Griselda Escrigas / EL 9 NOU.

L'homenatge a JIM, a El 9 Nou

Exposició de record i acte d'homenatge a Joan Illa Morell, JIM, el passat dimecres 21 de desembre a l'Anònims de Granollers en el primer aniversari de la seva mort. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Recordant a JIM

Parlament de Joan Vinuesa, al fons, ahir a l'Anònims.

Acte de record a Joan Illa Morell, JIM, ahir a la tarda a l'Anònims de Granollers, el mateix dia que es commemorava el primer aniversari de la seva mort. Una sessió emotiva però sobretot tan entranyable com la mateixa figura de l'homenatjat. Exposició de pintures inspirades en l'activista cultural que va fer de Granollers una de les capitals catalanes de la cultura pop durant la dècada dels 70. Fotografies històriques on se'l pot veure al costat de referents com Pau Riba o Fernando Arrabal. I durant la inauguració, parlaments i intervencions artístiques de Joan Vinuesa, Jaume Tuset i Joaquim Colomer. També una nota de veu on Jaume Sisa li dedicava unes paraules, tot recordant el seu pas pel Festival de Música Progressiva de Granollers el mes de maig de 1971. La mostra es podrà visitar fins al 7 de gener.

Vincent Bonelli

VINCENT BONELLI
Anònims, Granollers

20 de novembre de 2022

De vegades no cal res més que una guitarra acústica, tres o quatre acords, una lletra ben feta i una bona melodia. Vincent Bonelli, cantautor britànic establert a Barcelona, es declara partidari d'això últim, de les melodies. Però el seu repertori també té ben presents la resta d'ingredients. Ahir al migdia va actuar a l'Anònims de Granollers, on va alternar composicions originals amb cites a Simon & Garfunkel ("Feelin' Groovy"), Bob Dylan ("Tomorrow Is a Long Time", "To Make You Feel My Love"), Paul McCartney ("Every Night") i Big Star ("Thirteen"), entre d'altres.

El seu cançoner propi apunta a tots ells –podríem sumar a l'equació uns Everly Brothers i un Billy Bragg-, i pot presumir de perles tan brillants com el folk tardorenc de "Sunset", el rockabilly mestís de "Bendy Leg" o la preciosa balada amb estètica dels 50 que és "When Our Hearts Were Undone". Va acabar citant un altre referent, Leonard Cohen, amb un "Hallelujah" que va recordar més aviat al de Jeff Buckley. Una vegada més, tot allò que encara es pot arribar a dir sense necessitat d'inventar-se la sopa d'all.

Maria Castell Margenat, a El 9 Nou

Aquest cap de setmana hem assistit al concert de Maria Castell Margenat a l'Anònims de Granollers. Presentació de "Despertar" (2021, Discmedi), un primer ep on ressonen les càlides essències de Laurel Canyon. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental amb fotografia de Julián Vázquez.