diumenge, 26 d’abril del 2026

Quan Rodney Crowell va actuar al Zorrilla

RODNEY CROWELL
Blues & Ritmes @ Teatre Zorrilla, Badalona
25 d'abril de 2026

Hi ha coses que no s'acostumen a veure cada dia, i després hi ha aquells miracles que només s'arriben a materialitzar quan s'alineen els astres adequats. Com per exemple la possibilitat d'assistir a un concert de tot un senyor Rodney Crowell en un auditori amb capacitat per a 200 afortunats al cor de Badalona. Va passar ahir al Teatre Zorrilla, actuació auspiciada per la bona gent de Blues & Ritmes que va marcar el debut del texà als nostres escenaris, també l'inici d'una atapeïda gira europea.

A punt de fer 76 anys, el noi de Houston presumeix de l'ofici de qui ha après dels millors mestres abans de fer escola ell mateix, també de la vitalitat de qui ha envellit tan extraordinàriament com la seva obra. La seva presència escènica, austera però elegant com ella sola, és fruit de tota una vida dedicada al noble art de fer cançons i servir-les al respectable. Se'n diu tenir classe, i és la viva imatge d'allò que mai arribaran a ser determinades estrelles de posar i treure quan tinguin la seva edat.

L'autor de "Diamonds & Dirt" (1988) va comptar amb el suport de la teclista Catherine Marx i el violinista i mandolinista Eamon McLoughlin. La primera és una vetarana de bandes com la de Conway Twitty. El segon és membre de la 'house band' del Grand Ole Opry, i amb una credencial com aquesta no requereix cap més introducció. El repertori va repassar de manera generosa una carrera que ha donat fruits de la mida d'"East Houston Blues", "Earthbound", "Leaving Louisiana In The Broad Daylight" o "I Ain't Living Long Like This".

Títols que va amanir amb històries i anècdotes viscudes al costat d'amics, mentors i companys de viatge com Guy Clark o Emmylou Harris. També amb una emocionant cita a Townes Van Zandt, aquell gran final amb el públic cantant –o intentant-ho– la tornada de l'eterna "Pancho and Lefty". Si es pogués posar alguna objecció al concert d'ahir, seria el fet d'haver obviat l'últim i encara flamant àlbum de Crowell, el notable "Airline Highway" (2025). És un detall menor, un apunt sense importància, d'una vetllada que es recordarà durant molts anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada