Una orgia en quarantena

Un grup de persones decideixen saltar-se la quarantena i convoquen una orgia la nit de divendres en un principal de l'Eixample barceloní. Un dels convocats se'n penedeix a l'últim moment i alerta dels fets a les autoritats. Els Mossos d'Esquadra entren al pis abans que comenci la festa, detenen vuit persones i confisquen una "gran quantitat de droga", segons un comunicat de la mateixa policia.

Però el millor és que, sembla ser, els propis agents arriben a ser confosos amb participants a l'orgia al moment d'accedir a la vivenda. Tot plegat em fa reflexionar sobre la gran quantitat d'històries que poden acabar sorgint d'aquests dies estranys que estem vivint, i en com les podrien arribar a aprofitar ments privilegiades com les de Chuck Palahniuk o Irvine Welsh.

També em recorda que fa temps que no torno a obres com "Snuff" (2008) o "Porno" (2002), lectures ideals per amenitzar un confinament i recomanables en qualsevol circumstància.

Chuck Palahniuk - "Snuff" (2008)

Crec que la millor recomanació literària que es pot fer per Sant Jordi és la de llegir llibres qualsevol dia de l'any. Ara bé, si em demanen vostès que els recomani un llibre en concret, ara mateix ho tinc claríssim. No pas perquè es tracti d'un títol recent, que no és el cas, sinó perquè qualsevol moment és oportú per a redescobrir-lo. "Snuff" (2008, amb edició en castellà per cortesia de Literatura Mondadori), del sempre sorprenent Chuck Palahniuk. La història d'una diva del porno a les últimes que decideix retirar-se batent tot un rècord: clavar ni més ni menys que sis-cents claus amb sis-cents afortunats de procedència diversa (davant les càmeres, faltaria més). I tot plegat en un estudi que, a mida que avancin les hores, s'anirà assemblant més i més a aquells vestidors de recintes poliesportius de barri on les olors corporals impregnen l'ambient i els líquids sense identificar flueixen al seu aire per cada racó. Provocador de mena, "Snuff" aporta una mirada àcida tant al negoci del porno com a determinades misèries de la condició humana. Definitivament no és la mena de lectura que molts aniran a buscar avui a les Rambles, però els prometo que un cop hi entrin no podran parar de llegir fins al final.