"Surely (I Love You)". Obscura perla de rhythm & blues sense polir, enregistrada originalment per Rosco Gordon l'any 1960 i recuperada dècades després per Colin James en aquell "Colin James and the Little Big Band" (1993) que deixava en anècdota bona part de la febre neoswing. No es pot negar, Gordon no tenia rival ni substitut possible al piano, però a nivell vocal va ser James qui millor va captar l'essència de la peça en qüestió -composta pel fundador de Vee-Jay Records, James C. Bracken-. Amb aquella veu de blanc que no vol ser negre sinó que s'hi sent. Amb la urgència d'un Eddie Cochran o un Brian Setzer adolescent i aquella lascívia desbocada amb què cantava "Well I love her / V-v-love her / V-v-love her / V-v-love her / V-v-love you". La carnal declaració d'amor de qui estima bojament i no pot acceptar un no per resposta. L'essència que des de temps immemorials ha mogut allò que ara anomenem rock'n'roll.