Un segle amb Sam Phillips

Sam Phillips (1923-2003).

Es commemoren avui 100 anys del naixement de Sam Phillips, el fundador de Sun Records i com a tal un dels grans impulsors del rock'n'roll durant la dècada dels 50 –també d'una de les seves formes més primitives, el rockabilly-. Gran aficionat a la música afroamericana en un moment en què això no era ben vist en segons quins ambients –sobretot si un era blanc i vivia al Sud dels Estats Units-, el 1950 va obrir el llegendari Memphis Recording Service al 706 de l'avinguda Union, a Memphis, que al cap de pocs anys adoptaria el nom de Sun Studio –la discogràfica la va fundar el 1952-, on van gravar figures del rhythm & blues com Rosco Gordon o B.B. King.

El 1951 hi va produir la que sol considerar-se com la primera gravació de la història del rock'n'roll, el "Rocket 88" de Jackie Brenston and His Delta Cats –en realitat eren els Kings of Rhythm d'Ike Turner, on Brenston cantava i tocava el saxo-, publicada aquell mateix any per Chess Records, de Chicago. El 1954 va estar als controls durant el fundacional enregistrament del "That's All Right" d'Elvis Presley, considerat com el punt de partida del rockabilly i en tot cas l'inici d'una de les grans revolucions culturals del segle passat. En anys posteriors, Phillips va descobrir també gegants com Johnny Cash, Carl Perkins o Jerry Lee Lewis, entre d'altres.

Surely (I Love You)

"Surely (I Love You)". Obscura perla de rhythm & blues sense polir, enregistrada originalment per Rosco Gordon l'any 1960 i recuperada dècades després per Colin James en aquell "Colin James and the Little Big Band" (1993) que deixava en anècdota bona part de la febre neoswing. No es pot negar, Gordon no tenia rival ni substitut possible al piano, però a nivell vocal va ser James qui millor va captar l'essència de la peça en qüestió -composta pel fundador de Vee-Jay Records, James C. Bracken-. Amb aquella veu de blanc que no vol ser negre sinó que s'hi sent. Amb la urgència d'un Eddie Cochran o un Brian Setzer adolescent i aquella lascívia desbocada amb què cantava "Well I love her / V-v-love her / V-v-love her / V-v-love her / V-v-love you". La carnal declaració d'amor de qui estima bojament i no pot acceptar un no per resposta. L'essència que des de temps immemorials ha mogut allò que ara anomenem rock'n'roll.