The Dark End of the Street

At the dark end of the street

That's where we always meet

Hiding in shadows where we don't belong

Living in darkness to hide our wrong

De la lletra de "The Dark End of the Street", estàndard compost per Dan Penn i Chips Moman, i gravat originalment per James Carr el 1966. Caldes de Montbui, febrer de 2026.

Dan Penn - "Living on Mercy" (2020)

A Dan Penn mai li ha acabat d'agradar allò que se'n diu ser una estrella. Al llarg de sis dècades –les que porta dedicant-se a la música de forma professional-, el nord-americà ha preferit mantenir-se sempre en un segon pla que no pas esdevenir el centre de cap mena d'atenció. No és que la seva petjada hagi estat discreta: tota una colla de clàssics del soul, el rock i el country de les dècada dels 60 i els 70 porten la seva signatura, en d'altres hi figura com a productor, i també ha participat com a músic de sessió en obres capitals de gegants com Elvis Presley.

En canvi han estat comptadíssimes les ocasions en què s'ha decidit a situar-se en primer pla, tot i que els resultats han tendit a ser tan notables com a "Living on Mercy" (2020), un àlbum que es podria considerar de retorn si no fos precisament perquè publicar discos amb el seu nom no ha estat mai la prioritat de Penn. Un plàstic de regust clàssic i sense data de caducitat, ubicat en aquelles coordenades on el country i el rock més orgànic es fonen amb el soul amb accent del Sud. I un grapat de cançons que gairebé es poden entendre com a homenatges a una forma de fer i entendre la música que ve de molt lluny.

Dan Penn - "Nobody's Fool" (1973)

Dan Penn va compondre bona part del material que conformaria "Nobody's Fool" (1973) per oferir-lo a Elvis Presley. Però el Rei el va rebutjar i Penn va decidir enregistrar-lo ell mateix al seu propi estudi, lliurant d'aquesta manera el primer disc editat al seu nom. Reeditat recentment per Bear Family, quan un escolta "Nobody's Fool" s'adona que efectivament aquelles cançons -inclosa la relectura del "Lodi" de la Creedence Clearwater Revival- no tan sols estaven fetes a mida de Presley, sinó que haurien esdevingut a les seves mans i amb participació de la TCB Band un germà gairebé bessó del monumental "From Elvis in Memphis" (1969) -on el propi Penn havia participat com a guitarrista-. Sigui com sigui, el seu autor també els fa justícia i el plàstic en qüestió no deixa de ser un entranyable document d'un lloc i d'un moment -Memphis durant la primera meitat dels 70- en què gèneres com el country o el soul es trobaven més a prop que mai l'un de l'altre.