DELÊN i LEONMANSO
NAUB1, Granollers
10 de novembre de 2012
El que té Granollers, ho he dit moltes vegades i no me'n cansaré, és indignant. Tothom es queixa que no hi passen coses, però quan en passen només hi anem els quatre de sempre. Tant se val, ells s'ho perden. I el que es van perdre ahir va ser un doble concert de luxe. Dues delícies de Menorca que responien als noms de Delên i Leonmanso. Van ser aquests últims els encarregats de trencar el gel amb un passi marcat per l'espontaneïtat i la vocació directa del repertori. Punk-folk en la tradició de Violent Femmes i Jeffrey Lewis. Una guitarra urgent, una lírica aguda, peces tan rodones com "Festa des qui menja humans" i alguna mirada al repertori de Joana Newsom. Delên van desplegar tot el seu savoir faire en un passi majúscul. Folk-pop sofisticat, detallista i amb la intensitat d'uns Low o els Wilco del canvi de segle. El crescendo final va ser antològic. I el seu repertori té vocació eterna. Escoltin, sinó, una cançó tan gran com "Neu a Menorca". Jo me l'imagino en cent bandes sonores. De les bones.
 |
| Delên. |
 |
| Delên. |
 |
| Leonmanso. |
 |
| Leonmanso. |
