 |
| Emma-Lee Moss aka Emmy The Great. |
Vaig tenir el gust d'assistir a un concert d'Emmy The Great a la sala petita d'Apolo el mes de gener de 2012. La cantautora londinenca –nascuda a Hong Kong- desembarcava a Barcelona en plena ona expansiva d'aquell "First Love" (2009) que havia seduït l'òrbita antifolk i que ho tenia tot per catapultar-la a dalt de tot del firmament folk rock. Portava posada una samarreta d'Iron Maiden, tot un atreviment aleshores en determinats ambients i una declaració de principis que va esdevenir el tema de conversa quan vaig tenir ocasió de saludar-la després del concert. Des d'aleshores, ho reconec, li he anat perdent la pista progressivament. Com tants dels presents aquella nit a la 2 d'Apolo, m'atreviria a dir.
Tampoc és que ella ens ho hagi posat fàcil. Tan sols quatre àlbums ha arribat a publicar en una dècada llarga de carrera discogràfica. L'últim, "April / 月音" (2020, Bella Union), arriba quatre anys després del seu predecessor –"Second Love" (2016)-. Tal i com indica el seu títol, alterna l'anglès amb el xinès en un exercici de memòria cap a Hong Kong. La ciutat on Moss va viure fins als 12 anys i on va descobrir la música a través de les seves visites periòdiques a una franquícia de Tower Records. A nivell sonor, el plàstic segueix apostant per un folk rock de perfil atemporal i despatxat amb ofici ("Dandelions", "Hollywood Road"), si bé incorpora passatges reflexius i vaporosos que apunten a nous horitzons ("Writer", "Your Hallucinations").