La senzillesa de cinc músics que s'ho passen bé

Estación 39 a El Barn d'En Greg, 27 de juliol de 2025.

Una cosa que em fascina de les músiques d'arrel com el bluegrass, és la senzillesa amb què solen mostrar-se –he dit senzillesa, no simplicitat-. I no em refereixo a la seva capacitat d'explicar grans històries en pocs minuts i amb tres o quatre acords, que també, sinó al format amb què solen transportar-se fins als escenaris.

Em fascina veure cinc músics harmonitzant les seves veus i els seus instruments –tots desendollats- a través d'un únic micròfon. Em sembla quelcom màgic, en un moment en què qualsevol aspirant a guitarrista de rock és capaç d'avorrir un mort elucubrant sobre pedals d'efectes –i no parlem dels 'enfants terribles' que han descobert la sopa d'all en l'Autotune-.

També em fascina veure cinc músics passant-s'ho bé en un escenari. Podria semblar una obvietat, però no ho és en absolut en aquests temps de drames impostats, eslògans de manual i excessos de vanitat. A la fotografia, Estación 39 tocant bluegrass ahir al migdia a El Barn d'en Greg. Cinc músics que s'ho passen bé fent música, i un espai on la música fa comunitat.

Estación 39 al Barn d'en Greg

ESTACIÓN 39
El Barn d'en Greg, Rubí
27 de juliol de 2025

Aquest migdia hem repetit amb Estación 39, que han actuat a El Barn d'en Greg. Generosa ració d'estàndards del bluegrass i de la música hillbilly –"Rocky Top", "Lonesome Feeling", "Salty Dog", "Dooley" i "Foggy Mountain Top", entre d'altres-, cites a Willie Nelson ("On the Road Again") i Merle Haggard ("Mama Tried"), i una composició original que apunta molt bones maneres, "Etigba".

Aquesta última dona títol a un disc que el quintet argentí encara no ha penjat en cap plataforma però ja ven als concerts de la seva present gira europea –sí, encara hi ha molta vida més enllà de l'entorn digital-. Per acabar-ho d'arrodonir, han convidat el gran Jordi 'Randy' Ollé, membre de Th'Booty Hunters i The Natchet Taylor Band, a ballar amb ells una dansa tradicional dels Apalatxes (a la imatge superior). Coses que no es veuen cada dia, a l'hora del vermut.

Des del Río de la Plata, celebrant la música dels Apalatxes

ESTACIÓN 39
BlackLab, Barcelona

25 de juliol de 2025

Una banda argentina tocant música tradicional dels Estats Units en una cerveseria de Barcelona que sol ser punt de trobada d'aficionats i coneixedors d'allò que s'anomena so Americana. La globalització hauria de ser això, i no les quatre marques de sempre venent arreu del món les mateixes coses que no serveixen per res.

Estación 39 és un quintet de bluegrass format a Buenos Aires. El seu nom combina l'imaginari ferroviari, habitual i natural dels gèneres musicals d'arrel nord-americana, amb el títol de l'única cançó country del repertori de Queen –sí, de debò-.

Ahir van iniciar a l'escenari de BlackLab la seva primera gira europea, de la mà de la bona gent d'Al Ras Bluegrass & Old Time Festival i compartint cartell amb la sempre solvent Al Ras Twin House Band –sí, la banda resident de l'únic festival de bluegrass que es fa anualment a casa nostra-.

Al llarg d'una hora que va passar volant, van interpretar peces tradicionals, clàssics com "Rocky Top" dels Osborne Brothers o la que per ara és la seva única composició pròpia, un "Etigba" que podria passar perfectament per una joia oculta en algun cançoner popular dels Apalatxes.

Estación 39 tenen tot allò que ha de tenir una banda de bluegrass. Banjo, mandolina, fiddle, guitarra, contrabaix i unes harmonies vocals que no semblen d'aquest món. I per damunt de tot, un profund coneixement d'una tradició que han vingut a honrar i a celebrar.