Al Ras 2025 (i 6): Felicitació i agraïment

Acabo el repàs a aquesta 24a edició d'Al Ras Bluegrass & Old Time Festival felicitant un any més els promotors per la feina feta, i agraint-los que em convidessin a presentar part del programa. Trobar-te en un escenari amb músics de la talla de Henrich Novák, la Barcelona Bluegrass Band o Blue Weed, també és una d'aquelles coses que no passen cada dia. Moltes gràcies, i fins la propera!

Al Ras 2025 (5): Blue Weed

 
BLUE WEED

Al Ras Bluegrass & Old-Time Music Festival

Mercat Vell, Mollet del Vallès

8 de novembre de 2025

Blue Weed és un jove quartet de bluegrass format al nord d'Itàlia per quatre músics fora de sèrie que es poden contemplar ells mateixos com a solistes de ple dret: Francesco Mosna (dobro), Matteo Camera (guitarra), Icaro Gatti (contrabaix) i Marco Ferretti (banjo). Aquest últim milita als essencials Red Wine juntament amb el seu pare, el mític Silvio Ferretti.

Ahir van actuar al Mercat Vell de Mollet del Vallès com a caps de cartell del 24è Al Ras Bluegrass & Old Time Festival, on van segellar lectures gairebé definitives d'estàndards com "Cattle in the Cane" (inclosa al seu EP de debut, "Mole in the Ground", publicat l'any passat), o uns desbocats "White House Blues" i "My Walking Shoes". Una d'aquelles bandes que conviden a ser seguides de prop.

Al Ras 2025 (4): Henrich Novák i la Barcelona Bluegrass Band

HENRICH NOVÁK + BARCELONA BLUEGRASS BAND

Al Ras Bluegrass & Old-Time Festival

Mercat Vell, Mollet del Vallès

8 de novembre de 2025

Un no té cada dia l'ocasió de veure i escoltar a prop de casa una figura de la mida de Henrich Novák. Mestre del dobro i referent del bluegrass al continent europeu, veterà de formacions com Fragment (amb els quals va arribar a actuar a l'escenari del Grand Ole Opry), també ha acompanyat a gegants com Rose Maddox o Sue Thompson.

La seva presència al Mercat Vell de Mollet va ser un dels plats forts d'aquesta 24a edició d'Al Ras Bluegrass & Old Time Festival. Acompanyat per la sempre oportuna Barcelona Bluegrass Band, va desplegar un repertori transatlàntic que tant va citar a Bill Monroe ("Uncle Pen") i els Osborne Brothers ("Lonesome Feeling"), com a García Lorca ("Anda Jaleo").

Al Ras 2025 (3): Al Ras House Band

AL RAS HOUSE BAND
Al Ras Bluegrass & Old-Time Festival

Mercat Vell, Mollet del Vallès
8 de novembre de 2025

Un grup de músics que surten a l'escenari a passar-s'ho bé, i així ho transmeten a qui s'acosta a escoltar-los. Davant de tant drama impostat, quan l'excés de vanitat es confon amb la vocació de transcendir, s'agraeix el retorn a la senzillesa d'una colla d'amics fent música pel simple plaer de gaudir-la.

Tal com indica el seu nom, Al Ras House Band és la banda de la casa del festival Al Ras. Una formació que muta de forma periòdica, si no constant, preservant sempre una essència que té com a raó de ser la música dels Apalatxes i els seus derivats.

Ahir a Mollet del Vallès la van encapçalar Joe Fields i Jordi Marquillas Masó (Littlemarks), interpretant originals de tots dos que van alternar amb clàssics de Merle Haggard ("Mama Tried") i Bill Monroe (la lectura de "Sitting on Top of the World" que prèviament havien gravat els Mississippi Sheiks), i amb tradicionals de la mida de "Nine Pound Hammer".

Al Ras 2025 (2): Herba Foska

HERBA FOSKA
Al Ras Bluegrass & Old-Time Festival

Mercat Vell, Mollet del Vallès

8 de novembre de 2025

Sempre dic que l'essència d'Al Ras no es troba tant a l'escenari com als voltants del Mercat Vell, a peu de carrer, on els músics solen barrejar-se amb els membres del públic en jam sessions tan espontànies com dinàmiques. Sí, Al Ras és aquell petit gran festival on la barrera entre artístes i respectable no es trenca en cap nota de premsa, sinó sobre el terreny.

Fruit d'aquestes jam sessions, i de les que el mateix festival promou de forma periòdica durant tot l'any en diferents espais de Barcelona, s'arriben a formar grups que tard o d'hora acaben passant per l'escenari principal. És el cas d'Herba Foska, un quintet de bluegrass format per habituals a les jams d'Al Ras, que va debutar ahir al Mercat Vell de Mollet del Vallès.

El seu repertori, una selecció de cançons tradicionals despatxades amb la seguretat de qui els ha dedicat temps, i la complicitat de qui ha vingut a passar-s'ho bé. No conec cap altre festival que, gairebé sense proposar-s'ho, fomenti ell mateix la formació d'algunes de les bandes que passaran pels seus escenaris, i que a sobre ho faci des d'una òptica no competitiva. Fer comunitat, se'n diu.

Al Ras 2025 (1): La jam

AL RAS BLUEGRASS & OLD-TIME FESTIVAL

Mercat Vell, Mollet del Vallès

8 de novembre de 2025

El Mercat Vell de Mollet del Vallès va acollir ahir la 24a edició d'Al Ras, cita de referència a casa nostra de la música amb arrels als Apalatxes, que ens va tornar a obsequiar amb una barreja de referents internacionals i noms autòctons a tenir en compte.

A la fotografia, la jam final amb tots els músics i part del públic tocant plegats a l'escenari –també hi havia Los Hermanos Cubero, que tot i no haver actuat en aquesta ocasió no solen perdre's cap edició del festival–.

Van interpretar, entre d'altres, "I Don't Wanna Write Another Sad Song", original de Joe Fields, que prèviament havia tocat com a component de l'Al Ras House Band. I, com a gran final, l'estàndard "Will the Circle Be Unbroken", espiritual popularitzat fa gairebé un segle per la Carter Family.

24a edició d'Al Ras

Aquest cap de setmana ens retrobarem en una nova edició d'Al Ras Bluegrass & Old Time Festival, la cita per excel·lència del bluegrass i la música hillbilly a casa nostra. Ja seran 24 edicions programant concerts i jam sessions, divulgant la música d'arrel nord-americana i fent-la dialogar amb discursos a priori distants però sempre complementaris, i sobretot generant molt bon ambient en cada vetllada. De dijous a diumenge a Barcelona, Mollet del Vallès i Rubí. No s'ho perdin.

Una jam de bluegrass

Joe Fields, cantant amb els músics d'Al Ras.

Les jam sessions solen ser aquella mena d'entorns on pot arribar a passar qualsevol cosa. Per exemple, que una cançó estructurada d'una determinada manera acabi esdevenint una cosa totalment nova i sorprenent.

Va passar durant la jam que alguns dels músics de l'òrbita d'Al Ras Bluegrass & Old Time Festival van fer ahir a la nit a l'escenari de BlackLab, després del concert dels genials Estación 39, quan en un moment donat van convidar Joe Fields a sumar-se a la festa i cantar algunes cançons amb ells.

Van començar amb "Sitting on Top of the World", l'estàndard originalment gravat pels Mississippi Sheiks i posteriorment versionat per Bill Monroe i Doc Watson, entre d'altres. I van acabar amb "Will the Circle Be Unbroken", l'immortal himne de la Carter Family.

Entre un i l'altre van fer un original del mateix Fields, "I Don't Wanna Write Another Sad Song", irresistible exercici de malencònic country rock, inclòs al disc de debut del 'country singer' vallesà, "Lost in the Fields" (2021).

No era la primera vegada que Fields interpretava aquesta cançó en clau de bluegrass, però sí que era el primer cop que la tocava amb bona part dels músics presents a l'escenari, gairebé una desena en total.

Entre tots la van expandir amb solos de banjo, fiddle, mandolina, guitarra i harmònica, i la van elevar fins a cotes pròpies d'una Nitty Gritty Dirt Band o fins i tot uns Grateful Dead. És la gràcia de les músiques d'arrel, que permeten jugar amb el repertori i modelar-lo al moment sense perdre de vista la seva l'essència.

De vegades, les coses que no t'esperes són les que millor acabes recordant. Aquella lectura improvisada –inesperada- d'"I Don't Wanna Write Another Sad Song" va ser un dels grans moments de la nit d'ahir. La música, sense cronòmetre i en les distàncies curtes, sol tenir aquestes coses.

Des del Río de la Plata, celebrant la música dels Apalatxes

ESTACIÓN 39
BlackLab, Barcelona

25 de juliol de 2025

Una banda argentina tocant música tradicional dels Estats Units en una cerveseria de Barcelona que sol ser punt de trobada d'aficionats i coneixedors d'allò que s'anomena so Americana. La globalització hauria de ser això, i no les quatre marques de sempre venent arreu del món les mateixes coses que no serveixen per res.

Estación 39 és un quintet de bluegrass format a Buenos Aires. El seu nom combina l'imaginari ferroviari, habitual i natural dels gèneres musicals d'arrel nord-americana, amb el títol de l'única cançó country del repertori de Queen –sí, de debò-.

Ahir van iniciar a l'escenari de BlackLab la seva primera gira europea, de la mà de la bona gent d'Al Ras Bluegrass & Old Time Festival i compartint cartell amb la sempre solvent Al Ras Twin House Band –sí, la banda resident de l'únic festival de bluegrass que es fa anualment a casa nostra-.

Al llarg d'una hora que va passar volant, van interpretar peces tradicionals, clàssics com "Rocky Top" dels Osborne Brothers o la que per ara és la seva única composició pròpia, un "Etigba" que podria passar perfectament per una joia oculta en algun cançoner popular dels Apalatxes.

Estación 39 tenen tot allò que ha de tenir una banda de bluegrass. Banjo, mandolina, fiddle, guitarra, contrabaix i unes harmonies vocals que no semblen d'aquest món. I per damunt de tot, un profund coneixement d'una tradició que han vingut a honrar i a celebrar.

La música que escolto a casa, dins del seu context original

Ahir al matí, circulant per la Interestatal 40 en direcció a l'aeroport de Nashville, vàrem tornar a sintonitzar una emissora de música country. Era diumenge de Pasqua, i el programa el formaven cançons de temàtica religiosa.

En un moment donat van sonar Hank Williams cantant "I Saw the Light" i la Carter Family fent "Can the Circle Be Unbroken". Una vegada més, la música que acostumo a escoltar a casa, dins del seu context original. Però aquest cop va ser encara més especial.

Perquè des de fa alguns anys, aquestes dues peces les associo amb els repertoris de directe de l'amic Joe Fields i amb les jams que solen tancar cada edició d'Al Ras Bluegrass & Old Time Festival a Mollet del Vallès.

Cançons que em transporten a llocs que em són familiars i que em fan pensar en persones a les quals aprecio, i alhora m'han fet sentir com a casa en una terra que tot just he començat a descobrir. La música d'arrel tradicional, sigui d'on sigui, va d'aquestes coses.

A la fotografia, un camió de 18 rodes circulant per la Interestatal 40, a mig camí de Memphis i Nashville, al cor de l'estat de Tennessee.

La 22a edició d'Al Ras, a El 9 Nou

Red Wine, Joe Fields amb The Al Ras House Band, The Bib-Ramblers i Newgrass Republic, entre d'altres, han actuat aquest cap de setmana a Mollet del Vallès dins de la 22a edició d'Al Ras Bluegrass & Old Time Festival. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

El punt de trobada de la comunitat bluegrass

AL RAS 2023
Mercat Vell, Mollet del Vallès

4 de novembre de 2023

És dissabte a la tarda i una colla de músics –alguns d'ells professionals, la majoria aficionats- han format una rotllana a l'exterior del Mercat Vell de Mollet del Vallès. Hi ha banjos, guitarres, mandolines i violins –o fiddles, per ser més acurats-, els instruments bàsics de la música bluegrass. De manera espontània però coordinada, els presents improvisen al voltant de peces tradicionals nord-americanes com "Old Joe Clark". Benvinguts al festival Al Ras, una cita que durant més de dues dècades ha fet d'aquesta població vallesana un punt de trobada ineludible per als amants de la música d'arrel dels Estats Units.

La mostra celebrava ahir la seva 22a edició. Com no podia ser de cap altra manera, les jam sessions espontànies entre concert i concert van definir bona part de l'essència d'allò que és Al Ras. Un festival únic en la seva espècie –no n'hi ha cap més a tot l'Estat que estigui dedicat exclusivament al bluegrass-, però sobretot el pal de paller de tota una comunitat formada per músics, activistes culturals i melòmans de base. També el marc on el talent autòcton –sovint foguejat al caliu del mateix festival- comparteix escenari amb referents internacionals de l'old time music.

En aquesta ocasió els caps de cartell van ser els italians Red Wine i el vallesà Joe Fields. Els primers, en actiu des de 1978, són una institució de ple dret i una de les bandes de bluegrass amb més trajectòria al Vell Continent. Amb els incombustibles Silvio Ferretti (banjo) i Martino Coppo (mandolina) encara als comandaments, podent presumir d'un ofici que tan sols els anys arriben a atorgar, els de Gènova van centrar bona part de l'actuació en la seva obra més recent, el notable "Carolina Red Vintage 1978" (2018). També van traslladar el "Woodstock" de Joni Mitchell fins a les profunditats més humides dels Apalatxes, i es van acomiadar amb "American Girl", el clàssic de Tom Petty.

Fields, exponent de pes del country fet a casa nostra –guardonat l'any passat als Texas Sounds International Country Music Awards-, va actuar per primer cop amb el suport d'una formació de bluegrass. Concretament, la banda de la casa del propi festival, The Al Ras House Band ––Jorge Rodríguez (guitarra), Isaac Casas (mandolina), Pepe Fuster (banjo), Jordi Marquillas (violí) i Paco Torres (contrabaix)-, que va aportar nous matisos a peces com "In the Meantime", "Find Your Path", "Tryin' Not to Think", "Dreamin' About Texas" o "I Don't Wanna Write Another Sad Song". Tampoc hi van faltar títols aliens com l'estàndard "Wabash Cannonball" o "Amarillo by Morning", el clàssic de Terry Stafford popularitzat per George Strait.

Van completar el programa propostes com les de The Bib-Ramblers o Newgrass Republic. Els primers són un quartet de bluegrass gran reserva format a Granada per músics nord-americans, alemanys i suïssos. Els segons, de Barcelona i foguejats a les jam sessions que sol promoure periòdicament el mateix festival, també van explorar les arrels i l'evolució del gènere amb un repertori de versions. Prèviament havien debutat les igualment barcelonines Four Pints –sí, un altre grup format a l'òrbita d'Al Ras- i havien actuat els alumnes de Bluegrass Kids, la iniciativa amb què el festival està fomentant l'aprenentatge d'aquesta música entre els més petits. La jornada es va tancar amb una multitudinària jam session a l'escenari, amb tots els músics del cartell i membres del públic interpretant les tradicionals "Old Joe Clark" i "Will the Circle Be Unbroken". Apoteòsic final de festa.

Red Wine.

Joe Fields (tercer per la dreta), amb The Al Ras House Band.

The Bib-Ramblers.

Newgrass Republic.

La prèvia d'Al Ras 2023, a El 9 Nou

Red Wine, Joe Fields, Newgrass Republic, The Bib-Ramblers i el projecte Bluegrass Kids formen el cartell de la 22a edició d'Al Ras Bluegrass & Old Time Festival. Serà el 4 de novembre al Mercat Vell de Mollet del Vallès –durant els dies previs hi haurà actuacions en diversos escenaris barcelonins-. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Guitarra, baix i bateria - Programa 315

Red Herring, el 5 de novembre passat al festival Al Ras.

Aquesta setmana he tingut el gust de tornar a fer ràdio amb Ricky Gil i Laura Peña. Nova edició de Guitarra, baix i bateria a Ràdio Silenci amb The Sadies, FestiSurf Costa Brava, Mike Barbwire (The Barbwires) amb 13th Magic Skull, Dogs, Al Ras Bluegrass & Old Time Festival, The Denim Rips, Red Herring, FlamenGrass, Alabama Monroe, Catatonia i Bob Dylan. Disponible en podcast.

Al Ras 2022, a El 9 Nou

El bluegrass ha tornat a sonar aquest cap de setmana a Mollet del Vallès de la mà del festival Al Ras, amb actuacions de Red Herring, FlamenGrass, The Denim Rips, YerbAzul i Oriol Saña Trio al Mercat Vell. Tampoc hi han faltat les habituals jams espontànies entre artistes i membres del públic, la veritable essència d'Al Ras. La crònica, avui a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Al Ras 2022

AL RAS BLUEGRASS & OLD TIME FESTIVAL

Mercat Vell, Mollet del Vallès
5 de novembre de 2022

És una d'aquelles escenes que un desitjaria poder contemplar cada dia de l'any. Però malauradament és tan poc habitual, que quan finalment es produeix un l'acaba abraçant com si es tractés d'un miracle. Desenes de músics, alguns professionals i d'altres aficionats, tocant plegats i sense jerarquies, al bell mig d'una cèntrica plaça o en algun racó d'un equipament cultural, tota una sèrie d'estàndards de la tradició nord-americana. Passant-s'ho bé, caldejant l'ambient a dins i a fora del recinte de torn, i sobretot donant vida a la via pública un dissabte a la tarda-vespre.

L'escena és una de les postals habituals del festival Al Ras, una cita que durant dues dècades llargues ha situat la localitat de Mollet del Vallès a l'epicentre del circuit bluegrass català. El Mercat Vell de la capital del Baix Vallès va acollir ahir la jornada central de la 21a edició de la mostra, i com no podia ser de cap altra manera les jams espontànies amb artistes del cartell i membres del públic no van parar de succeir-se durant tota la vetllada. Mentrestant, a l'escenari principal s'anava desplegant un cartell d'autèntic luxe on es van alternar propostes autòctones amb referents del bluegrass i l'old time music vinguts de tan lluny com els Països Baixos.

El primer d'enfilar-se a l'escenari va ser el violinista vallesà Oriol Saña, encapçalant un trio de corda format especialment per l'ocasió i debutant pel seu compte en un festival amb el qual l'uneix una llarga vinculació. Va ser el pas previ a la potent descàrrega dels lleidatans Denim Rips, que van injectar actitud punk al bluegrass de tota la vida tot presentant el seu primer ep, oportunament titulat "Non-Electric Revolt" (2022), del qual van despatxar títols tan incontestables com "Final Dance", "The River" o "Walnut Revolution", al costat d'una simpàtica lectura acústica d'"I Wanna Be Sedated", el clàssic de Ramones.

La posterior actuació dels barcelonins FlamenGrass va ser sens dubte un dels grans moments de la jornada. La fusió de flamenc i bluegrass, molt ben trobada per quatre músics fora de sèrie com són Lluís Gómez (banjo), Carol Duran (veu i violí), Maribel Rivero (veu i contrabaix) i Javier Vaquero (guitarra). Escoltar "Entre dos aguas" de Paco de Lucía arranjada per a guitarra i banjo va ser un puntàs, i peces d'autoria pròpia com "Station to Your Heart" o "La Flor" van marcar terreny. El pletòric final amb "RumbaGrass" va fer honor al concepte de mestissatge musical entès més enllà de certes txarangues nostrades de festa major.

Als també barcelonins YerbAzul ja els havíem pogut escoltar quatre anys enrere al mateix escenari. Un quartet de bluegrass de solvència contrastada que versiona clàssics del gènere com Flatt and Scruggs o The Dillards al mateix temps que transporta els cançoners de Dylan, The Band o els Beatles fins a les coordenades sonores dels Apalatxes. La novetat, enguany, va ser la incorporació a les seves files d'un il·lustre veterà com és el mandolinista nord-americà –establert a Barcelona- Ricky Araiza. La seva trajectòria connecta els Byrds i els Eagles amb La Vella Dixieland i La Locomotora Negra, i a l'escenari segueix essent incombustible com ell sol.

Finalment, Red Herring van segellar un altre dels moments àlgids de la jornada. Amb un veterà del bluegrass al continent europeu com és el multiinstrumentista Paul Van Vlodrop a les seves files, els holandesos van oferir un apoteòsic recital on el bluegrass de tota la vida va alternar amb el country d'estètica Southern Gothic i les formes més feréstegues del so Americana. El fet de versionar a Earl Scruggs i Ryan Adams assenyala la seva amplitud de mires, però és en originals com "Rather Die Alone" on realment marquen diferències. A destacar la versatilitat i l'ofici dels seus quatre components, que al llarg de l'actuació es van intercanviar constantment els instruments, revelant una gran destresa amb tots ells.

Com sol ser habitual, la jornada central d'Al Ras va acabar amb una multitudinària jam session a l'escenari principal on van participar (gairebé) tots els músics del cartell i diversos membres del públic. Va començar amb l'estàndard "Old Joe Clark" i tot seguit va acabar, tal com marca la tradició, amb una emocionant lectura de "Will the Circle Be Unbroken", el clàssic de la Carter Family que la Nitty Gritty Dirt Band va recuperar al seu dia al totèmic àlbum del mateix títol del qual commemoràvem dies enrere el cinquantè aniversari.

Oriol Saña Trio.

The Denim Rips.

FlamenGrass.

YerbAzul.

Red Herring.

La jam final.

Al Ras celebra la 21a edició amb quatre dies de bluegrass

FlamenGrass - Foto Oriol Forn.

Diversos escenaris de Mollet del Vallès, Barcelona i Rubí acolliran aquest cap de setmana –del 3 al 6 de novembre- la 21a edició del festival Al Ras, cita de referència per als amants de les formes més primitives del country i el so Americana a casa nostra. Hi compartiran cartell FlamenGrass, Red Herring, YerbAzul, The Denim Rips i Oriol Saña, entre d'altres.

Dues dècades llargues de trajectòria, i el fet de ser l'únic festival de les seves característiques a casa nostra, han fet d'Al Ras Bluegrass & Old Time Festival una cita de referència per als amants de les formes més primitives de la música country i d'allò que s'ha acabat anomenant Americana. Aquest cap de setmana celebrarà la seva 21a edició tot recuperant el format habitual després de dos anys adaptant-se a les restriccions pandèmiques, i ho farà amb un cartell on tornaran a conviure noms internacionals amb propostes autòctones.

Serà de dijous a diumenge en espais com La Sonora de Gràcia i el Centre Cívic La Sedeta, a Barcelona, o El Barn d'en Greg, a Rubí, amb una jornada central dissabte a la tarda al Mercat Vell de Mollet del Vallès, la població que va veure néixer Al Ras quan una colla d'aficionats a la música bluegrass solien trobar-se per tocar plegats a l'entorn natural de Gallecs. Destaca la presència al cartell de FlamenGrass, quartet barceloní que ve de girar pel Vell Continent amb el seu suggeridor maridatge de flamenc i bluegrass. També dels neerlandesos Red Herring, els barcelonins YerbAzul, Howlin' i Newgrass Republic, els lleidatans Denim Rips i el violinista vallesà Oriol Saña, que practicament jugarà a casa.

No cal dir que un dels plats forts de les quatre dates del festival tornaran a ser les jams que tindran lloc tant als diversos escenaris com de forma espontània en diferents punts dels recintes, amb participació activa del mateix públic. I és que una de les grans virtuts d'Al Ras, una cita feta per melòmans i per a melòmans, és justament la seva habilitat a l'hora de conjugar programes d'allò més llaminers amb l'essència més genuïna de la cultura de base. Entrada lliure, la música sempre al centre i bon ambient assegurat a totes i cada una de les vetllades.

Més informació:

Al Ras Bluegrass & Old Time Festival  /  Pàgina web

La prèvia d'Al Ras 2022, a El 9 Nou

FlamenGrass, Red Herring, YerbAzul, The Denim Rips i Oriol Saña actuaran el 5 de novembre a la jornada central del festival Al Ras, cita de referència en l'àmbit del bluegrass, la música country i el so Americana que torna al Mercat Vell de Mollet del Vallès després de dos anys d'absència forçada per la pandèmia. En parlem amb un dels seus promotors, Lluís Gómez, a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Al Ras i Som del Montseny, cancel·lats

Un cartell de luxe que finalment no podrà ser, el del Som del Montseny 2020.

A tot el degoteig d'esdeveniments culturals que han anat caient durant els darrers mesos a causa de la coronacrisi, s'hi han sumat aquests últims dies dues cites que sento especialment properes. Al Ras i Som del Montseny, dos festivals de música que, més enllà de confeccionar programacions definides per la coherència, la singularitat i l'excel·lència en termes artístics, suposen apostes fermes i clares per la cultura de base com a element dinamitzador de territoris i comunitats.

Al Ras porta gairebé dues dècades fent de Mollet del Vallès la capital catalana del bluegrass i altres gèneres perifèrics –també desplega part del seu programa en diverses sales de Barcelona- amb cartells que alternen la presència de referents internacionals, artistes autòctons i activitats didàctiques i divulgatives. Previst com cada any per la primera meitat del mes de novembre, els seus organitzadors han optat per cancel·lar la jornada central a la localitat vallesana davant les circumstàncies presents –tan sols es duran a terme algunes de les activitats previstes a Barcelona, sempre amb aforament limitat-.

Som del Montseny, d'altra banda, havia d'haver celebrat el passat mes de juny a Sant Maria de Palautordera la seva novena edició amb una programació on figuraven noms com els de Th'Booty Hunters, The Llamps, Esperit!, FP o Les Cruet, entre d'altres. Ajornat aleshores fins al 26 de setembre, aquest punt de trobada de la cultura underground i aparador de l'escena musical del Baix Montseny s'havia ajornat aleshores fins al proper 26 de setembre. Tampoc podrà ser. Les circumstàncies actuals, diuen els promotors, fan inviable la celebració del festival en unes condicions assumibles per a públic, artistes i la pròpia organització.

Més enllà de lamentar una vegada més que la cultura sigui per norma la primera gran damnificada de qualsevol crisi, un no pot evitar constatar que els motius de cancel·lacions com les que ens ocupen no tenen tant a veure amb la pròpia situació sanitària com amb les mesures absurdes i generalment incoherents que se'n deriven. Absurdes perquè les administracions no paren de posar el focus de la prevenció en els esdeveniments culturals quan fins ara no hi ha hagut un sol cas de contagi en aquest àmbit.

I generalment incoherents, perquè a un li costa d'entendre que es pugui anar a treballar en transport públic en hora punta però no al teatre, al cinema o a un concert seguint les mesures de seguretat que s'estimin oportunes –i perquè és justament aquesta manca de criteri a l'hora de decretar la que genera una alarma social en cap cas desitjable a aquestes alçades-. Arribat aquest punt, un no pot fer altra cosa que transmetre tots els ànims del món a les associacions, empreses i entitats que es dediquen al foment de la cultura i que aquests dies es troben a la corda fluixa, i per descomptat reclamar una mica de sentit comú a qui ens governa.

Al Ras 2019 a El 9 Nou

Aquest cap de setmana hem assistit a la divuitena edició d'Al Ras Bluegrass & Old Time Festival, que ha celebrat la seva majoria d'edat amb un dels seus cartells més rodons i transversals. Destacades figures de l'escena internacional com Jeff Scroggins & The Scroggdogs, Tony Williamson o Mando Duo. Valors autòctons com Bum Ditty, The Silky Ramblers o la mateixa Al Ras House Band. I fins i tot una iniciativa per acostar el bluegrass als més petits. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).