FI, remesclats

Va ser un dels artefactes més curiosos que es van editar la passada primavera en aquestes latituds nostres. "El prodigiós camí cap a la Fi" (2015, No Me'n Records) va ser el primer disc oficial de FI, un duet barceloní que es presentava com un projecte d'electrònica grunge. Atrevida definició per a un discurs que efectivament bevia tant de Mudhoney com de Nine Inch Nails. Mig any després FI tornen a presentar, remesclats, els deu temes d'aquell àlbum. "Això és d'ells (El prodigiós remix cap a la Fi)" (2015, No Me'n Records) és una altra mirada a un repertori que s'acosta ara a la pista de ball sense perdre ni un gram de la seva contundència ni d'un missatge tan incòmode com la realitat que ens envolta. Els responsables de tot plegat són un total de deu músics i productors electrònics tant d'aquí com de fora, entre els quals destaquen noms com els de De Tot Cor -projecte paral·lel d'un dels components de FI-, Vaan Fatale -amb components de Prou!- o MuntionFire, a qui ja coneixíem per les seves col·laboracions amb El SistemÄ Suec. Escoltin el disc aquí.

FI - "El llarg camí cap a la fi" (2015)

Contemplant el Sotabosc - Foto Meritxell RR.

Tan sols fa qüestió de mesos que es va posar en marxa, però No Me'n Records acumula ja quatre referències i consolida a marxes forçades el seu catàleg com un dels més frescos del panorama discogràfic de casa nostra. Després d'editar en format digital els darrers treballs de Prou! i éL Hecho, el segell barceloní presenta ara el primer disc llarg de FI. Un duet format per Jordi MX -a qui alguns coneixeran pel seu alter ego antifolk Billy Pilgrim- i Jordi MC, que debuta en llarg mesos després d'un single on ja avançava mala llet i bones maneres.

"El llarg camí cap a la fi" són onze cançons plenes de consciència social i esperit aventurer. Punyents versos sobre la contaminació dels oceans, el drama de l'emigració -i de les fronteres que la forcen però a la vegada la volen frenar- o la corrupció, desplegades sobre una contundent base melòdica on el rock més elèctric i estrident col·lisiona amb l'electrònica de batalla. Ells ho anomenen electrònica grunge, una etiqueta que pot arribar a desorientar, però que acaba adquirint tota la lògica del món quan es fixa un en el llistat d'influències.

De The Notwist als Posies i de Crystal Castles a Mudhoney, diuen ells, i si volen més pistes pensin vostès mateixos en Nine Inch Nails, en The Postal Service o en The Missing Leech fent versions de Portishead. Hi col·laboren entre d'altres Xavi Tadeo (éL Hecho), Ferran Baucells (Ran Ran Ran), Martina Borrut (Mad'zelle) i David Reig (El SistemÄ Suec). Noms destacats tots ells d'aquesta escena alternativa que alguns han batejat com a Sotabosc i que engloba la vessant més inquieta i menys conformista de l'indie català contemporani. Des d'avui podem afegir a la llista el nom de FI. Escoltin-los a Bandcamp.

Originalment publicat a Brubaker.