Encara no havia vist la llum el tercer disc de Feu! Chatterton, quan la premsa especialitzada francesa ja l'assenyalava com l'obra definitiva del quintet parisenc alhora que es referia al seu llançament com un dels esdeveniments de l'any a l'Hexàgon musicalment parlant. "Palais d'Argile" (2021) serà o no serà l'obra magna a hores d'ara de la banda que encapçala Arthur Teboul, però certament recupera les millors formes exhibides en aquell revelador debut que va esdevenir "Ici le Jour (a tout enseveli)" (2015), i sens dubte suposa un pas endavant respecte del seu predecessor, "L'oiseleur" (2018).
Compost abans de la pandèmia per a un muntatge escènic que Feu! Chatterton tenien previst estrenar ara fa un any en un teatre de París, el cançoner de "Palais d'Argile" es pot contemplar com un testimoni d'aquests temps incerts que ens ha tocat viure. Davant la impossibilitat de tirar endavant el muntatge en qüestió, forçats com gairebé tothom a interrompre la seva activitat durant bona part de 2020, els francesos publiquen ara amb forma de disc unes cançons que ressonen més que mai en l'escenari present malgrat haver-se escrit en un context que avui es perfila remot. Atenció a la lletra de "Monde Nouveau", l'exercici de rock energètic però crepuscular que d'alguna manera determina la tònica general de l'àlbum.
"Si ens oblidem de la Covid i de les mascaretes, abans de tot això ja existia un mur entre la gent. La distància social va començar quan les pantalles van passar a dominar les nostres vides", apunta Sebastien Wolf, guitarrista i teclista de la banda, en una entrevista publicada el mes passat per les Inrockuptibles. Una conversa on torna a posar-se de manifest el gust de la banda per la literatura –en aquest disc musiquen versos de William Butler Yeats i Jacques Prévert- a més de reivindicar-se influències que van de la cançó francesa de tota la vida a les diferents possibilitats del pop electrònic, referents que tornen a ressonar al llarg d'aquest "Palais d'Argile".
"Si ens oblidem de la Covid i de les mascaretes, abans de tot això ja existia un mur entre la gent. La distància social va començar quan les pantalles van passar a dominar les nostres vides", apunta Sebastien Wolf, guitarrista i teclista de la banda, en una entrevista publicada el mes passat per les Inrockuptibles. Una conversa on torna a posar-se de manifest el gust de la banda per la literatura –en aquest disc musiquen versos de William Butler Yeats i Jacques Prévert- a més de reivindicar-se influències que van de la cançó francesa de tota la vida a les diferents possibilitats del pop electrònic, referents que tornen a ressonar al llarg d'aquest "Palais d'Argile".
