Parin atenció al minut 5:49 del nou videoclip de David Bowie, "Blackstar" -obra del realitzador Johan Renck. Ni més ni menys que el propi Bowie fent pam i pipa, hi veuran. Ignoro si el gest s'adreça a algú en particular o simplement s'emmarca en un context coreogràfic, però resulta sens dubte simbòlic venint d'un mestre del rumor, la imprevisibilitat i el desconcert com és Bowie. El creador d'una obra tan inabastable com oberta a múltiples interpretacions, i més ara que evita els escenaris i es dedica a lliurar gairebé per sorpresa àlbums de caràcter inequívocament definitiu. "Blackstar", el disc, veurà la llum el 8 de gener, tres anys exactes després de "The Next Day" (2013), i coincidint una vegada més amb l'aniversari del Duc Blanc.
Fixin-s'hi bé. Tant "Blackstar", la cançó, com "Sue (Or in a Season of Crime)" -peça publicada ara fa un any amb motiu del recopilatori "Nothing Has Changed", i prevista també al setlist d'aquest proper disc-, són exercicis de pop madur en el millor dels sentits, de complexes estructures rítmiques i fredes atmosferes reforçades amb arranjaments de jazz crepuscular -es fan inevitables les comparacions amb Scott Walker-. Ens trobem davant d'un artista a punt d'enfilar la seva setena dècada en un dels seus moments àlgids a nivell creatiu. I en lloc de celebrar aquesta nova etapa amb banys de masses, es limita a treure discos el mateix dia en què fa anys. Com qui s'obsequia a un mateix amb el millor regal d'aniversari possible: música composta i enregistrada única i exclusivament per al seu propi gaudi. I a qui no ho vulgui entendre o hi busqui terceres interpretacions, un bon pam i pipa.