 |
| John Lennon McCullagh. |
John Lennon McCullagh. No és cap broma. El noi es diu així. Té 15 anys i és un dels molts singer/songwriters que es passegen pels pubs britànics, en el seu cas practicant un folk-blues que mira sense dissimular al Greenwich Village dels 60. El tema és que un bon dia va estar de sort. Tot un
Alan McGee -sí, el de Creation Records, i sí, el que va descobrir a
The Jesus and Mary Chain,
Primal Scream i
Oasis, per citar-ne només a tres- el va veure tocar en un pub de Rotherham -el poble de l'extrarradi de Sheffield d'on és originari McCullagh-. I li va agradar tant que va decidir fitxar-lo per al seu nou segell discogràfic, 359 Music. Un projecte que McGee ha impulsat després d'una temporada allunyat d'un negoci que l'havia esgotat i avorrit. I una discogràfica que no pretén fer el joc a una indústria sempre a la recerca de
The Next Big Thing.
 |
| Tess Parks. |
"No volem ser els més grans", declarava setmanes enrere el seu impulsor al setmanari NME.
"És una plataforma de llançament per a nous artistes, i potser per a d'altres de més vells que han estat ignorats. Actualment, a la Gran Bretanya ningú ofereix cap oportunitat a ningú. Estem fent una bona obra". Potser per això, perquè la cosa va de música i no de generar titulars, McGee treballa únicament amb artistes que li agraden, independentment del seu registre. Fins i tot amb músics que, passats els 40 anys, són qualsevol cosa menys un hype en potència, com és el cas de
Gun Club Cemetery i el seu rock de barra de bar de tota la vida. O de la canadenca
Tess Parks i els seus ressons de
Mazzy Star -però quins ressons!-. No, probablement cap d'aquests noms podrà desfer-se de l'ombra del seu descobridor. Però resulten ara mateix més frescos que qualsevol producte de laboratori cridat a ser durant dos mesos la gran esperança blanca del rock'n'roll.
