R.I.P. Gary Smith

Gary Smith.

Són dies tristos per al rock alternatiu que va definir bona part del so dels 90. A la mort de Van Conner, baixista d'Screaming Trees, hi hem de sumar el traspàs aquest mateix mes de gener del productor Gary Smith, figura clau als inicis de bandes com Throwing Muses o Pixies. Als primers els va obrir les portes de l'escena de Boston que els va fer de rampa de llançament, i els va produir dos àlbums –"House Tornado" (1988) i "Hunkpapa" (1989)-. Als segons els va produir aquell debut incontestable que va ser i segueix essent "Come On Pilgrim" (1987). També va treballar amb gent com 10.000 Maniacs, Juliana Hatfield, The Feelies o The Chills, i va arribar a ser copropietari dels Fort Apache Studios amb Billy Bragg.

Juliana Hatfield canta The Police

Juliana Hatfield.

Les cançons de The Police són com les de Queen. Enormes a tots els efectes i sense cap però que hi valgui més enllà del fet d'haver estat banalitzades de forma constant durant dècades per imitadors de tercera, orquestres de versions per a tots els públics i fins i tot els seus propis autors en una gira de reunió que no va ser el que havia d'haver estat. Per això és digne d'aplaudir que algú encara sigui capaç de treure suc d'un repertori que literalment i més enllà dels tòpics forma part de l'adn vital de diverses generacions. Que és exactament el que ha aconseguit tota una Juliana Hatfield transportant al seu terreny títols com "Can't Stand Losing You", "Every Breath You Take" o un "Roxanne" en fase terminal però carregat d'electricitat. El resultat és un àlbum titulat simplement "Juliana Hatfield Sings the Police" (2019) i reforçat per tot un seguit de temes obscurs que probablement apreciaran els incondicionals d'Sting i companyia, i que a la resta els descobriran els Police que s'amaguen més enllà dels estàndards.

The I Don't Cares

S'ha de ser gran per trencar la banda de la teva vida des d'un escenari, tot dedicant als teus companys unes paraules gens agradables -però sinceres, al capdavall-, i pocs mesos més tard reaparèixer amb un nou projecte batejat amb el nom de The I Don't Cares. Exactament això ha fet Paul Westerberg, que un cop enterrats (definitivament?) els Replacements ha sumat esforços amb tota una Juliana Hatfield i s'ha tret de la màniga un duet de pop a baixa fidelitat. De moment han lliurat un primer single, "1/2 2P", que sense ser cap "Bastards of Young" manté el tipus i promet emocions fortes de cara a un futur no gaire llunyà.